“Jo no estic lesionat, sinó que convisc permanentment amb una lesió”. Amb aquestes dures paraules Rafa Nadal ha descrit els seus problemes físics, coneguts sota el nom de la síndrome de Müller-Weiss, els quals li estan fent la vida impossible des de fa molts anys. A causa d’aquesta lesió crònica, Nadal ha caigut eliminat dels vuitens de final del Masters 1000 de Roma, un torneig que ha guanyat en fins a deu ocasions i que es tracta d’una de les seves competicions fetitxe sobre terra batuda. El seu rival, el canadenc Denis Shapovalov, ha aprofitat els problemes físics del manacorí per remuntar el partit i fer-lo caure abans d’hora.
Rafa Nadal i la síndrome de Müller-Weiss
La síndrome de Müller-Weiss és una malaltia degenerativa estranya que no es pot operar i que consisteix a tenir falta de rec sanguini en alguna part del cos, en el seu cas al peu esquerre, que provoca la necrosi de l’os i, per tant, un dolor crònic. Així la descriu el mateix Nadal: “És difícil entendre el meu dia a dia, però no em vull fer la víctima. Tinc el que tinc. Demà em llevaré fatal perquè no em prendré res. Em prenc antiinflamatoris constantment, perquè si no ho fes, no podria entrenar. Si no em prenc res, vaig coix, així que continuaré així fins que el cos aguanti o fins que el cap em digui prou”.
Rafa Nadal va començar a notar aquests problemes des que era molt jove, l’any 2005, però a base d’un treball físic constant i intens ha pogut desenvolupar la seva carrera fins a convertir-se en el tenista amb més Grand Slams de la història (21) fins al moment. Tanmateix, la síndrome de Müller-Weiss se li ha anat accentuant amb els anys i la temporada passada va haver de renunciar a tornejos que volia disputar, com el Grand Slam dels Estats Units o els Jocs Olímpics de Tòquio, a causa del dolor que li provoca aquesta lesió.
És per això que es va subratllar moltíssim el fet que guanyés el Grand Slam d’Austràlia a l’inici d’aquest curs, ja que, no només el convertia en el millor tenista de tots els temps, sinó que ho feia havent-se recuperat d’una lesió greu. Ara bé, el terme recuperació no acaba de ser adequat, ja que Nadal no es podrà recuperar mai de la síndrome de Müller-Weiss i senzillament té etapes millors i etapes pitjors. Ha reconegut que aquest dolor “em dona molts dies d’infelicitat”, tot i que explica que encara gaudeix del que fa, perquè “jugo per ser feliç”.
Aquesta intensificació dels seus problemes físics arriba en un molt mal moment, ja que només queden deu dies per l’inici del seu Grand Slam favorit, el Roland Garros, el qual ha guanyat en fins a tretze ocasions. De moment, Nadal confia a poder-hi arribar i competir per guanyar-lo, tot i que no s’ha mostrat tan segur com altres vegades. Això sí, ha dit que “en cas que se’m presenti una remota possibilitat de guanyar, estaré preparat per lluitar-la”. També ha assegurat que “miraré endavant, perquè el meu cap continua preparat per assumir el repte”.
