El primer SUV compacte d’un fabricant alemany milita en l’única categoria que creix i que ja acapara quasi el 20% de les vendes del sector. El darrer fitxatge d’Opel trepitja amb fermesa la carretera, ofereix un ventall mecànic amb tres possibilitats on escollir, resulta funcional i arriba força ben equipat. Es pot adquirir amb tracció integral o 4×2 a partir dels 16.525 euros.

Després dels francesos de Citroën, els alemanys són els segons fabricants europeus a oferir un SUV compacte amb tres motoritzacions possibles. Amb nomenclatura cafetera, el Mokka és més gran del que sembla per molt que el centímetre es quedi en 4,28 metres de punta a punta. Per mesures, el podríem situar entre el Nissan Juke i el Qashqai, líders de les seves respectives categories. Fins i tot hi ha qui l’enfronta a l’Skofa Yeti o al Mini Countryman. Sigui com sigui, la primera llambregada suggereix equilibri. Fa l’efecte que no és un cotxe especialment ample però l’estètica aquí hi juga un paper decisiu. Els baixos del Mokka arriben coberts per un plàstic negre que recórrer tot el perímetre del vehicle incrementant la sensació d’alçada i l’efecte visual de la talonera. L’afegitó, però, li proporciona un plus de protecció davant d’eventuals escapades lluny de l’asfalt i arrodoneix l’efecte que generen les barres longitudinals del sostre.

Globalment es veu coherent. Força més llarg que el Corsa, presenta aquell deix de marca que ara aporten els frontals de tota la gamma Opel. En el frontal hi ha profusió de graella, potser amb massa plàstic negre però amb una estampa final suggestivament musculosa. En aquest cotxe, les curvatures matisen els angles i l’alçada fa que parlem d’un compacte alt (1,66 metres). Munta llandes de 17 polzades (opcionalment de 18), pneumàtics més aviat amples de 215 amb perfil 55 i alguns elements d’herència com ara el sistema de frens del Zafira; la suspensió del Meriva o la direcció d’assistència elèctrica del Corsa.

A l’interior, disseny i comandaments resulten familiars. Recorden força els de l’Insignia i l’Astra però amb un a clara diferència : l’Opel Mokka ofereix una posició de conducció més elevada i una excel•lent visibilitat en totes direccions. Similar a la del Zafira i amb 19 petits compartiments per als objectes de mà. Al davantal hi reposa una doble guantera tancada i tota una botoneria amb el mateix llenguatge instrumental dels darrers productes de la casa. A nosaltres ens hauria agradat que la pantalla del navegador quedés més encarada al conductor. L’habitabilitat del SUV més compacte d’Opel no és pas per tirar coets. Compleix sense ser molt espaiosa. La distància lliure fins el sostre és la seva principal virtut. La nostra unitat de proves duia seients AGR desenvolupats expressament per una empresa alemanya especialitzada en ergonomia. Eren confortables però incapaços de dissimular els límits d’amplada que imposa la carrosseria. La filera posterior pot plegar-se en una proporció 40:60 per passar l’espai del maleter (de forma regular i terra pla) dels 356 litres anunciats per la marca en configuració normal a 1372. A la banda dreta d’aquest compartiment hi ha una porteta per a petits objectes, a l’altre costat, un forat descobert i sota la catifa, una roda d’ús temporal que s’ha de demanar com a opció. A nosaltres tampoc ens ha acabat de fer el pes el fet que els seients vagin muntats en una posició especialment elevada i, els del darrera, s’hagin separat de les portes fins a l’extrem d’arribar a comprometre l’espai destinat a un tercer passatger. Els amants dels esports a l’aire lliure –això sí- estan d’enhorabona: el Mokka pot demanar-se amb el suport FlexFix integrat al paracops posterior que té capacitat per a tres bicicletes i es plega com si fos un calaix quan no s’ha de menester.

La plataforma que sustenta el Mokka és completament nova. Està destinada a suportar també el futur Chevrolet Trax. Munta geometria McPherson al davant i eix torsional al darrera. El taratge de les suspensions proporciona una bona resposta dinàmica. El cotxe gronxa poc en els revolts per bé que munta una suspensió enfocada al confort. Es ven en tres motors possibles : l’atmosfèric 1.6 de benzina de 115 CV; un turbo 1.4 sobrealimentat amb el mateix combustible però amb 140 CV i el conegut dièsel 1.7 CDTien versió de 130 CV. Tots amb sistema Start/Stop d’aturada i represa automàtica en petites retencions. La primera de les mecàniques –que és el que hem testat en una breu presa de contacte- configura la versió d’accès a la gamma. Està disponible només amb canvi manual de cinc marxes i tracció davantera. Presenta una resposta tan enraonada com les mitjanes de consum. L’1.4 va associat a una caixa de sis relacions, es podrà demanar també amb transmissió automàtica i porta tracció integral. La versió dièsel serà la més demandada i la que esperem poder provar a fons en un futur immediat.

Disponible en tres nivells d’acabats (Expression, Selective i Excellence) l’equipament d’origen inclou 8 airbags, ESP, assistent per engegar en pendent i control de descens per a les versions amb tracció integral. Però Opel ofereix opcionalment il•luminació adaptativa, sistema d’alerta precol•lisió, càmera de visió posterior, avis de canvi involuntari de carril, sistema de reconeixement dels senyals de trànsit i el FlexFix posterior per a transportar fins a tres bicicletes.

A favor :

*Imatge compacte i moderna
*Ventall mecànic i motriu
*Equipament bàsic

En contra :
*Roda de recanvi de servei i opcional
*Habitabilitat compromet a les places posteriors
*Recuperacions i canvi només de 5 marxes

Fitxa tècnica:

Motor:  Davanter transversal 4 cilin. en línia 1598c.c Injecc. Directa. 116 CV Tracció : davantera Canvi :manual de 5 vel. Frens : Discs vent. /discs Vel. Maxim: 170 Km/h Accel. 0 a 100 km/h: 12,5 segons Consum mitjà : 6,5 litres
Preu : 16.525 €.



Nou comentari