Avui us presentem la que possiblement sigui la variant més polivalent de l’urbà més menut d’Opel: la versió crossover de l’Adam presentada com concept car al Saló de Ginebra de fa dos anys. Pràcticament sense cap modificació tècnica i amb idèntiques mesures, el Rocks comparteix xassís amb la resta de la gamma però incorpora una nova mecànica de gasolina 1.0 Ecotec Turbo i una transmissió manual de sis velocitats també inèdita pensada per a reduïr consums.

Informal quant a estampa i amb mesures contingudes es converteix en un rival directe d’alguna de les versions del Mini i el Fiat 500. Dibuixat a partir de formes amables i arrodonit amb protectors testimonials de plàstic de color antracita als baixos, porta una mena d’embellidors específics al voltant dels antiboira davanters i presenta una plataforma un xic més elevada. Els 15 mil·límetres addicionals respecte de la versió estàndard són més que res una aposta estètica que, en qualsevol cas, mai ens poden fer creure que podrem abandonar l’asfalt amb mínimes garanties. Bàsicament perquè aquest cotxe ni duu tracció total ni proteccions específiques pels elements mecànics. Molt més útil en canvi és el sostre de lona practicable (Swing Top), amb obertura elèctrica, que es plega cap endarrera automàticament en només cinc segons i que pot obrir-se en marxa per sota dels 140 km/h. Aquest afegitó no condiciona pas la capacitat del maleter, que segueix essent tan testimonial com abans (170 en configuració normal i 663 litres amb els respatllers abatuts), però amplia el ventall d’ús d’un urbanita vocacional pensat per agradar als més joves. Amb llandes d’aliatge de 17 polzades de sèrie (que també poden demanar-se de 18) i un inacabable i espectacular ventall d’opcions, motllures i colors, els d’Opel pretenen que el client pugui configurar sempre el “seu” Adam Rocks en funció dels gustos personals. Així, les possibles combinacions cromàtiques de la carrosseria ratllen la infinitesa podent determinar com volem que siguin els retrovisors, l’acabat de les llantes, o la graella, per posar només uns exemples. El fabricant proposa fins a 17 colors exteriors, 6 models de llantes diferents, 7 sostres i fins a 9 motllures per a la graella.

Aquesta curiosa tendència es manté a l’habitacle, que proposa dos ambients interiors. El primer reprodueix les tonalitats del concept car presentat a Ginebra. Duu seients esportius, els pannells entapissats a les portes de color cacauet i volant, pom de la palanca del canvi i una part del fre de mà folrats de pell. L’altra opció s’inspira en els grans del cafè i pren tonalitats marró fosc pels entapissats i negre amb detalls en blau brillant a la resta de l’habitacle. Malgrat que som davant d’un cotxe petit, les dues butaques davanteres, que poden regular-se longitudinalment i en alçada, permeten acomodar-hi persones de qualsevol talla. També en part perquè la columna de direcció es configura en profunditat i alçada. En canvi al darrera l’escenari canvia. En règim de marxa normal ens quedarà molt poca distància per col·locar els genolls i és fàcil que els passatgers que hi vagin toquin amb el sostre de lona. Els farem servir, doncs, esporàdicament i sempre en trajectes curts si no és que reservem l’espai per sengles cadiretes infantils o per complementar l’escassa capacitat que dèiem que ofereix el maleter: El Rocks Incorpora de sèrie, això sí, la nova generació del sistema d’infoentreteniment IntelliLink pensat per a satisfer les necessitats dels Smartphone’s, l’emmagatzematge de la música o el sistema de navegació. I, opcionalment, el Park Assist II, calefacció als seients i climatitzador. A nosaltres el què més ens ha sorprès és el bon treball d’insonorització de l’habitacle que dissimula bé la fressa mecànica mentre no accionem el sostre retràctil.

La principal novetat en aquest cotxe és, però, el motor tricilíndric de gasolina 1.0 Ecotec Turbo que amaga sota el capó davanter. S’ofereix amb dos nivells de potència: 90 i 115 CV sempre amb un parell màxim de 170 Nm i amb canvi manual de sis marxes (més lleuger) amb relacions optimitzades i pinyons de baixa fricció. Es tracta d’un giny d’alumini que compleix amb la futura normativa Euro 6 d’emissions i que, en la variant de 90 CV es posa als 100 Km/h en 11,9 i en la de 115 CV en 9,9. Considerat el tricilíndric més suau del mercat, es mostra molt equilibrat en el dia a dia i té un tacte deliciós però és poc geniüt. Com a contrapartida us direm que pesa poc més d’una tona i això es nota en els consums. Manté registres entre els quatre i els cinc litres amb unes emissions de CO2 que van dels 105 als 119 g/km. L’hipotètic client pot optar també per dues altres variants de gasolina basades en l’1.4 atmosfèric de quatre cilindres del grup alemany, però en aquest cas sempre associat a una caixa de canvis manual de cinc velocitats.

Els tècnics de la casa li han revisat geometries. L’Adam Rocks segueix confiant en el McPherson al davant i un eix torsional al darrera però amb noves molles i esmorteïdors. Aquesta renovació millora les possibilitats dinàmiques i ajusta el compromís entre efectivitat i confort. L’urbanita d’Opel segueix amb fidelitat la trajectòria marcada, es comporta amb noblesa i pràcticament no acusa gronxaments desagradables de la carrosseria en ple revolt. I el millor de tot és que no cal anar carretera enllà per adonar-se’n que s’ha treballat també sobre la direcció. Fa la sensació que hem de fer menys voltes entre topalls i que és un xic més fidel i directe. A més, el sistema incorpora el mode “City” per a facilitar les maniobres a baixa velocitat. L’equipament bàsic també inclou sistema ESP, el dispositiu d’ajut a l’arrencada en pendents i assistent i control de frenada.

A favor:

– Sistema d’obertura del sostre retràctil
– Estètica diferenciadora i acabats
– Mecànica estalviadora

En contra:

– Preu dels extres
– Places testimonials al darrere
– Maleter mínim

Fitxa Tècnica:

Motor: D’alumini davanter 3 cil. en linia 999. c.c Turbo gasolina 115 CV
Canvi: Manual 6 vel.
Tracció: Davantera
Velocitat màxima: 196 Km/h.
Acceleració 0-100 km/h : 9,9 s.
Consum mitjà: 4,5 litres

PREU: 20.380 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari