L’Insignia va obrir la caixa dels trons! Opel estava decidida a renovar la seva gamma i la moderna berlina els va servir d’excusa. La cronologia recent de la casa no explica, però, que el Mokka ha aconseguit situar-se entre els petis SUV amb criteri i que l’Ampera (un autèntic referent elèctric) els ha obert portes en un dels més nous i incipients segments del mercat. El programa de creixement que impulsa la companyia pretén tancar el cercle amb un cabrio de tamany mitjà però per anar fent boca treu l’ADAM objecte d’aquest article.
El nou nat urbà dels alemanys ha estat batejat en homenatge al fundador de la marca, Adam Opel. La nomenclatura va consensuar-se amb un concurs intern i un còmic va ocupar-se de popularitzar-lo. Competidor dels models més exclusius i juvenils del mercat contemporani vol esgarrapar vendes de l’Audi A1, el Fiat 500, el Citroën DS3 i el Mini. Es comercialitza exclusivament en carrosseria de tres portes i mecàniques de gasolina però, com aquells, va destinat als clients que encara no tenen lligams familiars, disposen d’un compte corrent francament sanejat, busquen un segon vehicle o pretenen moure’s amb estil i personalitat. Musculós però simpàtic, comparteix protagonisme i xassís amb l’Agila –del mateix segment- però multiplica per deu el concepte de producte “a la carta”.
Les tres úniques portes de la seva carrosseria condicionen l’accessibilitat a canvi d’elegància. L’atractiu dels trets estilístics de la darrera proposta d’Opel són inqüestionables, per molt que recordin els de l’Insignia o l’Astra. Se suporta sobre la mateixa plataforma de l’Agila i fa 3,70 metres. A la pràctica això vol dir que milita per sota del Corsa, el SUV Mokka de 4,28 m y el Meriva, que quasi arriba als 4 metres i mig.
A dins, ènfasi del capítol tecnològic. L’atractiu del sistema de retro-il·luminació desapareix quan ens anuncien que podrem connectar la pantalla central de 7 polzades a telèfons amb el sistema operatiu iOS d’Apple o Android de Google i que, prèvia descàrrega, certs continguts del nostre aparell també estaran disponibles a la pantalla de la consola. Disposa de sistema de navegació «BringGo», connexió per MP3 i per iPod/iPad.
És el que és en tamany però tot sembla prou ben compartimentat. El pitjor, els seients posteriors : escassos i poc accessibles. Els 170 litres que reserva al maleter, massa testimonials, també. El situen a la cua de l’oferta possible. Amb un contrapunt a la balança : la perseverant opció del portabicicletes posterior FlexFix que amaga el compartiment del darrere la matrícula.
L’ESP, l’ABS i el mecanisme de represa en pendent venen d’origen. I, opcionalment, la llista fa fredat : volant i seients calefactaves, sensors de pluja i llums, retrovisors electrocromàtics, limitador de velocitat, sistema d’estacionament programat o avisador d’angle mort, en son alguns exemples. Ah! …i es queda sense rival si hem de parlar de personalització.
El fabricant es veu capaç de confeccionar el teu ADAM a mida. L’ordinador de la concessió personalitzar pràcticament tots els elements exteriors : una paleta amb dotze colors per a la carrosseria, 31 llandes de diferents tamanys i mesura, quatre tons pel sostre, cromats per a l’engraellat frontal…Difícil coincidir amb un bessó!
Que sigui llaminer l’embolcall no implica complicar-se la vida. Apostar tècnicament pel què ja funciona és tota una garantia. El menut de la nissaga munta al davant McPherson i, al darrere un esquema semi-independent amb eix de torsió. L’assistència elèctrica de la direcció duu mode “City” per a facilitar les maniobres d’estacionament i el disseny del davantal no imposa criteris oposats a l’ergonomia.
Mecànicament, l’oferta és l’esperada : el conegut 1.2 de 70 CV i l’ 1.4 de 100 CV de la marca, sempre amb canvi manual de 5 relacions, tecnologia ecoFLEX i Star-Stop. Són ginys més voluntariosos que efectius, amb poca reserva d’energia en alta i més aviat orientats al trànsit urbà. L’impàs imprescindible mentre no arriba un nou motor de gasolina de petita cilindrada, amb relació de sis marxes, turbo i injecció directa.
A nosaltres ens ha fet mal d’ulls veure els tambors del sistema de frens del darrere i ens hauria agradat una sisena per afrontar llargs recorreguts però la distinció del conjunt, l’alt nivell de realització i la tarifa d’accés poden desfermar passions i ampliar la llista de delerosos. Que siguis benvingut, ADAM!
A favor:
*Loock modern i simpàtic
*Possibilitats de personalització
*Retroil.luminació interior
En contra:
*Recorregut i taratge de les suspensions
*Estretors a l’habitacle i al maleter
*Frens de tambor al darrera
Fitxa Tècnica:
Motor: Davanter, 4 cilin. en línia 1.220 c.c. inecc. Indirecta, 70 CV
Canvi: manual 5 vel.
Direcció: assistida elèctrica
Frens: discs/tambors
Vel màx: 165 Km/h.
Accel. 0 a 100 Km/h : 14,9 segons
PREU: 13.765 EUROS
*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.
