“Estic llest per deixar-te marxar. Vull que ho sàpigues perquè tots dos puguem degustar cada moment que hem viscut junts. Els bons i els dolents. Ens ho hem dedicat tot mútuament. I això està bé. Tots dos sabem que no té importància allò que faci després, sempre seré aquell nen amb els mitjons de bàsquet del meu pare i els cubells de brossa on imaginava llançaments guanyadors”. D’aquesta manera tan emotiva s’acomiadava Kobe Bryant del bàsquet. Ara, el bàsquet s’acomiada del jugador que li ho va donar tot.

La Mamba Negra es va quedar enamorat d’aquest esport des que era ben petit. La passió el va portar a perseguir el somni de jugar als Lakers amb insistència i no es va aturar fins a aconseguir-ho. A Los Angeles va debutar a l’NBA, el 1996, i a Los Angeles es va retirar el 2016. 20 anys de significar-ho absolutament tot al seu equip i al món del bàsquet en general. Va començar jugant amb el número 8 i a la meitat de la seva carrera va canviar al 24. Tots dos dorsals llueixen com a retirats a l’Staples Center de la ciutat californiana. 

Aquells qui hem crescut durant l’hegemonia de Bryant a l’NBA sempre hem associat el seu nom al bàsquet. Es va convertir en un símbol, en una icona, probablement la més gran després de la retirada de Michael Jordan. La Mamba va aparèixer per prendre el seu relleu i ningú pot posar en dubte que va estar a l’altura. Durant els anys 2000, era pràcticament impossible passar per pistes de bàsquet on hi havia entrenaments o partits amistosos i no veure-hi més d’un lluint el 8 o el 24 laker. Els tres primers anys del segon mil·lenni, la parella que va formar amb Shaquille O’Neal el va portar a guanyar tres anells consecutius. I el més important, molts van enamorar-se d’aquest esport gràcies a ell.

El 22 de gener de 2006 –la casualitat ha volgut que faci 14 anys pràcticament justo–- Kobe Bryant va aconseguir la que probablement és la gesta més gran de la seva carrera. Davant els Toronto Raptors, la Mamba va anotar ni més ni menys que 81 punts en un únic partit. La notícia va retronar per tot el món del bàsquet i se’n va parlar durant dies i dies. És el segon registre més elevat de la història, superat només pels poc fiables 100 punts de Wilt Chamberlain, dels quals només hi ha una imatge com a prova. No hi ha manera millor d’entendre el joc de Bryant que aquesta dada. Ell tirava, tirava molt. I anotava, anotava molt. Sabia que per molt que fallés, la seva insistència acabaria aportant una quantitat de punts enorme pel seu equip. Si l’NBA duia el nom de la Mamba és perquè en el seu moment va marcar un estil, sempre amb un somriure d’orella a orella.

Bryant va aconseguir l’or olímpic en dues ocasions. Totes dues en finals davant la selecció espanyola, el 2008 a Pequín i el 2012 a Londres en dos dels partits més increïbles de la història del bàsquet. A la Xina, només ell va ser capaç de solucionar un duel que se li estava travessant a un conjunt estatal que no estava acostumat a tenir cap problema per destrossar cap rival. El seu respecte al rival, que mantenia absolutament sempre, va fer que no menyspreés Pau Gasol i companyia i així va acabar vencent.

Parlar de Gasol també és clau a l’hora de parlar de Bryant. El català es va convertir en el company perfecte per la Mamba un cop O’Neal va deixar els Lakers. Semblava que no hi hauria un escuder tan bo com Shaq, però el de Sant Boi el va fer oblidar ràpidament. La parella catalanoamericana va aconseguir els altres dos anells de Bryant, també consecutius, el 2009 i el 2010. Cinc anells en deu anys, una dada més que confirma que la Mamba ho va ser tot a l’NBA durant la dècada dels 2000.

Dels seus darrers anys com a jugador -més enllà de les maleïdes lesions que ens van fer gaudir de Bryant menys temps del que voldríem- l’últim partit és el més paradigmàtic. En un dia on tot era un homenatge per a ell, ell va voler homenatjar el bàsquet i va regalar una última exhibició, anotant 60 punts. La relació d’amor apassionat entre aquest esport i el jugador no tenia cap fissura. Els números ho confirmen: Bryant, a part dels cinc anells, va aconseguir l’MVP de l’any 2008, el de les finals del 2009 i el 2010, va ser divuit vegades All-Star, onze vegades al millor quintet de l’NBA, nou vegades al defensiu… i tants i tants altres grans registres més. 

La darrera dada serveix per explicar com era com a jugador. Kobe Bryant és el quart màxim anotador de la història de la competició. Justament, va ser superat per LeBron James la nit abans de la seva mort. El respecte al rival va aparèixer en les seves últimes paraules públiques, quan va tuitar: “Continua tirant endavant aquest esport, LeBron James. Molt respecte, germà”. La ironia del destí ha fet d’aquest missatge el millor acomiadament possible a la gran llegenda de l’NBA, a la Mamba Negra.



Més notícies

Pau Gasol, molt afectat per la mort de Kobe Bryant

"Més que devastat... El meu germà gran... No m'ho puc creure", ha escrit el jugador català a les xarxes socials

Consternació en el món de l’esport per la mort de Kobe Bryant

Esportistes i clubs han utilitzat les xarxes socials per acomiadar-se de l'escorta i retre-li un últim homenatge

Kobe Bryant mor en un accident d’helicòpter

L'exjugador dels Los Angeles Lakers ha mort aquest diumenge amb 41 anys

Emotius homenatges a Kobe Bryant en els partits de l’NBA

La millor lliga de bàsquet del món, que està de dol, ha volgut retre el seu homenatge particular a un dels jugadors més importants de la seva història

Nou comentari