El Pulsar és un cotxe que ja existia. Fa temps que s’ofereix en una variant de tres volums al mercat xinès o a Austràlia i, sota la denominació Sentra, també a Rússia. En el cas que ens ocupa, la seva estampa s’ha adaptat completament a les exigències del públic del Vell Continent a partir de la plataforma del Nissan Note i el Leaf, dels quals també aprofita certs elements mecànics. Incrementant-li la distància entre eixos, amb evidents retocs estètics en el frontal i la cua, els tècnics de la casa s’han encarregat de proporcionar-li unes suspensions més enèrgiques i una direcció més precisa. La maniobra ha servit per afegir un nou compacte de cinc portes a la seva oferta en el segment C, on també hi militen el Qashqai i l’X-Trail.
Des del punt de vista estrictament estètic hem de reconèixer que el Pulsar no enamora al primer cop d’ull però tampoc trobem greus dissidències en relació a la seva línia. La nova proposta dels japonesos no te res a veure amb el primitiu Almera. El frontal adopta els trets característics de l’estrella de la corona amb un engraellat en el qual el logotip va col·locat dins de la V cromada on comencen els nervis que recorren després el capó. També són heretats els llums LED davanters en forma de fletxa i les òptiques que donen continuïtat als plecs del capó. Per sota i com limitant-lo, se li ha col·locat una mena de llavi inferior de gomma flexible que, més enllà d’afavorir l’aerodinàmica, serveix de zona de contacte i protecció en les maniobres d’estacionament. Especialment quan l’alçada del voral depassa les mesures lògiques. De costat notem com una subtil aresta recorre de punta a punta la cintura per a proporcionar al conjunt una imatge més musculosa mentre que, al darrera, uns pilots en forma de bumerang tornen a recordar-nos al seu germà crossover. Fet i debatut els dissenyadors de la casa han obtingut un resultat prou és harmònic que, de pas, li proporciona un coeficient de penetració de 0,29. La que pretén convertir-se en la principal marca japonesa a Europa ha afegit a aquest disseny un ampli espai interior que convé analitzar amb deteniment.
El Pulsar fa quasi 4,4 metres de llargada, 1,76 d’ample i 1,52 d’alçada però on destaca més és en els 270 cm que fa entre eixos, la més gran del segment. Aquesta xifra li proporciona una habitabilitat excepcional, especialment en relació a l’espai per a les cames dels que seuen al darrere que, a l’alçada dels genolls és de 692 mm. Nissan assegura que és 13 cm superior a la mitjana del segment. El maleter també surt beneficiat d’aquesta aposta. Reserva 380 litres molt aprofitables ampliables fins als 1.395 si pleguem totalment la banqueta (60/40) del darrera. Amb la particularitat afegida que presenta una boca de càrrega accessible i més baixa del normal Supera, doncs, les mesures del Seat Leon i del Renault Mégane però sota el pla de càrrega només hi ha espai per a una roda de recanvi d’ús temporal que s’ha d’abonar com a opció perquè de sèrie equipa un kit antipunxades. Per aconseguir aquesta habitabilitat, el Pulsar fa servir la mateixa plataforma del Micra i el Note, amb alguns elements del Leaf, Juke i Qashqai, com els seients, una part de l’electrònica i les mecàniques. Munta McPherson al davant i el mateix eix torsional del Juke 4×2, al darrera. La instrumentació de dos grans rellotges sota la usual cúpula de la marca es complementa aquí complementa amb una pantalla multifunció de 5 ” de funcionament simple i intuïtiu que inclou en els acabats més alts el sistema de navegació Connect.
La gamma mecànica difícilment generarà mal de caps. En el Pulsar es pot escollir entre dos únics motors: un 1.2 DIG-T de gasolina de 115 CV o bé dièsel 1.5 dCi d’origen Renault de 110 CV que també fa servir el Juke i el Qashqai bàsic. Com ja us expliquem en la presentació del Qashqai, aquests dos motors són molt diferents entre si. Té també una relativa mandra en baixa, com la resta de dièsel d’aquest nivell de potència, però molt menys apreciable que en el seu germà de gasolina i, quan comença a accelerar ho fa amb una notable força i amb una elasticitat també destacable. El canvi s’adapta com un guant al motor. És manual i de sis marxes. Sorprenentment precís i diríem que “molt del gust europeu”. Aquesta doble conjunció fa que el cotxe sembli més ràpid i àgil tot i que homologa mitjanes de només 3,6 litres amb unes emissions per sota dels 100 gr / km de CO2. Declara una punta de 190 Km/h i depassa els cent en poc més d’onze segons. Nissan anuncia per a primers de l’any vinent l’ampliació de la gamma i, potser, una versió esportiva Nismo. Pensa muntar-li al Pulsar l’1.6 DiG-T de 190 CV de gasolina que també utilitza el Juke.
La darrera proposta de Nissan al segment C es caracteritza per l’equipament de seguretat i confort que porta. La versió d’accés ja duu dispositiu Stop/Start, l’aire condicionat, llantes d’aliatge de 16 polzades i 6 coixins de seguretat a més d’alçavidres elèctrics, control de creuer, indicador de pressió de pneumàtics i equip de música amb USB i Bluetooth. El següent esglaó es passa al climatitzador bizona, porta sensors de llum i pluja, clau intel·ligent amb arrencada per botó, volant i pom de canvi en pell, i retrovisors exteriors calefactats. El llindar més alt del Pulsar, que representa un sobrepreu d’uns 2.600 €, surt amb llandes més grosses, fars LED diürns, càmera de visió posterior, vidres enfosquits i sistema de frenada activa anti-col·lisió. L’Escut de Protecció Intel·ligent que hereta del Note inclou també avís de vehicle en punt cec posterior, sistema d’ajut per evitar el canvi involuntari de carril i càmeres per a una visió de 360º.
A favor:
– Espai interior
– Facilitat de conducció
– Mecànica estalviadora
En contra:
– Nivell d’acabats en les versions bàsiques
– Línia estètica poc original
– Roda de recanvi de galeta i opcional
FITXA TÈCNICA:
Motor: 4 cilin. en línia 1.461 cc. 110 CV dièsel
Tracció: Davantera
Canvi: Manual de 6 vel.
Frens: Discs vent./ discs
Vel. Màx: 190 Km/h
Accel. 0 a 100 Km/h: 11,2 segons
PREU: 20.450 euros
*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.
