Neymar no és Messi, ni encara té la seva capacitat de fer de migcampista-davanter, però sí que està en condicions d’agafar els galons en absència de l’argentí. I és el que ha fet avui en el primer partit sense el 10. El brasiler s’ha mogut per tot l’atac barcelonista, bastant pel centre, amb la llibertat que no té quan juga al costat del número 1. Ell ho sap i ho accepta. Sap sacrificar el seu protagonisme per no xocar amb Messi i ser-ne un soci ideal, però també liderar l’ofensiva quan és ell la primera figura sobre el camp. Aquesta tarda, a més, ha culminat el partit amb dos grans gols.
Com ja va fer la temporada passada per una lesió de dos mesos de Messi, Neymar fa un clic quan no hi és el seu amic i s’imposa més responsabilitat. Tot i que no en fa publicitat, Luis Enrique també li demana aquest pas endavant o, almenys, aquest canvi de rol, que el situen molt més en contacte amb el mig del camp i intenta incrementar el seu perfil de passador. I els companys el busquen, com ho fan amb Messi.
Al Molinón, estadi històric que ha vist futbol del bo, Neymar ha participat en tres dels cinc gols. El 0-2, amb una assistència a l’espai per a la pujada de Sergi Roberto que ha acabat rematant Rafinha; el 0-3, iniciat per ell mateix des de la medul·lar, a l’estil Messi, obrint cap a la banda i aprofitant el rebuig del travesser per fintar el porter sense tocar la pilota i marcar sense oposició; i el 0-5, marca de la casa, com si jugués amb Messi, però aquest cop la passada profunda li ha fet Denis Suárez i ell, com sempre, ha resolt amb l’interior a la sortida de Cuéllar.
Ney ha provat altres passades de mèrit, especialment al primer temps, però no han acabat de fructificar. Si el Barça hagués estat una mica més inspirat hauria firmat un resultat d’escàndol, perquè no ha estat el duel més exigent. El plantejament de l’Sporting ha fet aigües amb el 0-1 i ja aleshores s’ha vist un rival descosit i que oferia forces facilitats a tres quarts de camp. La pressió local era poc coordinada i el matx s’ha tornat molt còmode per als barcelonistes, que només han hagut d’anar en compte de no creuar-se amb Amorebieta, ple de males puces des del minut 1. El central basc ha buscat les pessigolles reiteradament a Neymar i després a Piqué, a la segona part se les ha tingut amb Suárez i ha acabat el seu particular partit amb una dura entrada sobre Rafinha.
