“Miraré de tenir relacions més cordials amb la Federació Espanyola”

La Federació Catalana de Futbol té nou president. És Jordi Casals, que en els últims anys s'ha fet càrrec del Futbol Club Santboià i que des d'aquest dilluns ha agafat les regnes d'una federació en hores baixes des de la dimissió de Jordi Roche a principis de l'any passat. Casals té dos objectius: activar un gran canvi perquè el futbol territorial  "estigui ben representat" a la Federació i ser més conciliador amb la Federació Espanyola de Futbol i el seu president, Ángel Maria Villar.

Amb quins objectius comença aquesta nova etapa?
Volem canviar la federació de dalt a baix, la manera de portar-la i la seva junta. Posarem tota la il·lusió i les ganes perquè el futbol territorial estigui ben representat d’una vegada per totes.

Recentment declarava que tenim una federació “arcaica”.
Hi ha una sèrie d’aspectes que cal renovar urgentment. La manera de funcionar dels directius, els despatxos, les oficines. Necessitem una federació del segle XXI i no del segle passat com la que tenim actualment.

La seva elecció és una prolongació del mandat de Jordi Roche?
Roche va fer coses molt positives però d’altres no tant. Ell portava una motxilla molt carregada i va acabar plegant quan només portava dos anys. Llavors va deixar molts fronts oberts i ara ens toca enllestir-los.

La imatge de la federació en va sortir perjudicada de tot aquell procés?
Sí. Les discrepàncies sempre acaben perjudicant i en aquell grup hi havia masses maneres de pensar diferents.

Quin diagnòstic fa del futbol català avui?

El nostre futbol necessita una reestructuració general, sobretot des de tercera divisió cap avall i incidint en la base. Són petits canvis que poden millorar molt el futbol català.

Quines relacions hi haurà entre la Federació Catalana i l’Espanyola a partir d’ara?

A partir d’ara les relacions han de ser el més cordials possible. El president de la Federació Espanyola, Ángel Maria Villar, ja m’ha trucat per felicitar-me. Quan torni de Sud-àfrica ens reunirem i parlarem de la situació de la nostra federació dins l’espanyola. Hi hem d’estar molt bé perquè ell és qui té la clau. Hem de tenir la major presència possible dins la Federació Espanyola perquè és allà on es decideixen les coses importants del món del futbol.

L’expresident Jordi Roche deia, quan va arribar a la presidència el 2005, que faria tot el possible perquè Angel Maria Villar deixes la direcció de Federació Espanyola de Futbol. No ho va aconseguir. Vostè ho seguirà intentant?
A mi el que va dir i fer en Roche no m’incumbeix. Ell sap perquè va fer aquelles declaracions i perquè va prendre aquelles decisions. Jo miraré de tenir relacions més cordials amb la Federació Espanyola.

La Federació Espanyola és un obstacle per a la catalana?

No, de cap manera. Hi ha d’haver col·laboració i bones relacions. No hi haurà enfrontament entre en Villar i jo perquè negociarem per arribar als acords que calgui.

Si la Federació Espanyola torna a vetar un partit de la selecció catalana com va passar amb el Catalunya-Estats Units, què pensa fer?
Crec que la selecció catalana ha de jugar amb les millors 25 seleccions del món i jo he de fer tot el possible per trobar les dates i portar aquestes seleccions a Catalunya. Abans d’acabar l’any he d’aconseguir un partit per a la selecció catalana.

Em parla de partits amistosos, l’oficialització de les nostres seleccions és encara una utopia?

Aquest partits poden ser un començament per arribar a tenir una selecció oficial. Però això no depèn de la Federació Catalana, això és responsabilitat d’altres estaments, inclús és un tema polític. Espero que algun dia la selecció catalana sigui oficial, però és molt difícil que jo ho arribi a veure.

Com valora la feina dels polítics en aquest sentit?

Això li podré dir d’aquí un any o dos, quan porti un període significatiu com a president de la federació. Aspiro a que els polítics es mantinguin al marge de la federació i els clubs de futbol.

Els jugadors de futbol professionals estan compromesos amb la selecció catalana?

Sempre i quan els partits de la selecció catalana no coincideixin amb els de la selecció espanyola.

Aquest any el Barça s’ha emportat tot el protagonisme, creu que això és positiu per la resta de futbol català?
Sempre que es parli de futbol és positiu i si a més es parla dels clubs catalans importants, com el Barça, l’Espanyol, el Nàstic o el Girona, encara millor. La marca Barcelona ha crescut després d’aquesta temporada i a hores d’ara té molta més influència.

Hi ha hagut un excés de Barça?

Això és un tema dels mitjans informatius. Parlar del Barça ven. Nosaltres no podem demanar que empreses privades canviïn les seves maneres de fer per potenciar el nostre futbol modest.

El fitxatges milionaris del Reial Madrid han posat sobre la taula el debat dels límits salarials. Està d’acord en posar límits als sous dels jugadors?
El que seria important seria que hi hagués més transparència, saber d’on surten tants diners per pagar a un jugador. Quan un empresari importa un material, ha de justificar d’on surten els diners.

El mercat s’està distorsionant?
No. Trobo lògic que cada jugador demani el que creu que val. Valdès demanava 9 milions d’euros per temporada, ho trobo lògic.

Com ha afectat la crisi econòmica al futbol modest?
Tots els esports estan patint retallades importants. Hem passat d’uns anys en els quals trobaves espònsors per tot arreu a una temporada on han començat a desaparèixer la publicitat dels equipatges, les tanques, etc. Això ha afectat a molts clubs que es veuen obligats a reduir despeses per poder complir els seus compromisos.

Nou comentari