Luís Vañó, un Villar a la Federació Espanyola de Ball Esportiu (2)

El president de la FEBD hauria aprofitat la seva posició per regalar títols d'entrenador, manipular la competició i establir una relació de favors per tal de mantenir-se en el poder

Aquest dimecres, El Món posava de relleu les irregularitats econòmiques produïdes a la Federació Espanyola de Ball Esportiu i dutes a terme pel seu president, el valencià Luís Vañó, amb l’aquiescència dels seus companys de junta directiva i dels executius de l’ens federatiu. La relació clientelar i de privilegis dissenyada pel màxim mandatari de la Federació ha estat usada, durant els darrers 11 anys, per mantenir el poder i la posició preeminent de responsabilitat al capdavant de l’organisme, un fet que ha ajudat Vañó a crear la seva pròpia estructura indestructible de govern i a convertir-se en, fins i tot, membre de l’executiu del Comitè Olímpic Espanyol per la seva trajectòria de dirigent.

Aquesta estructura teixida en base a les relacions de clientelisme, similar a la forjada per altres dirigents esportius com Ángel María Villar, es nodreix principalment a través de dos aspectes: vincles i favors econòmics i alteracions del sistema esportiu per mantenir els “protegits” en posicions exclusives. En el segon reportatge pertanyent a la investigació realitzada per aquest diari es fan públiques les anomalies esportives produides a la FEBD durant els darrers anys, les quals han provocat la sortida d’esportistes d’elit en direcció altres països i la reducció de 4.000 a 1.800 llicències oficials en qüestió de sis anys.

 

Jutges “comprats”

 

La tria d’un tècnic com a jutge d’una competició no és casual. En la gran majoria de tornejos de ball organitzats a l’Estat, els jutges que s’encarreguen de determinar les puntuacions i la classificació dels esportistes per a les fases finals són escollits a dit pel mateix director de competició. En la majoria d’ocasions, aquest director (cobrant) és el mateix president de la FEBD, Luís Vañó, com es pot comprovar en aquest enllaç. D’altres cops, és el president de la Federació Valenciana de Ball Esportiu, Juan Antonio Martínez, de qui ja vam explicar la relació estreta amb el president de la FEBD. I en menor mesura, altres directors designats. En la majoria de casos, els directors escullen els jutges de la competició sense passar pel sorteig previ obligatori i recollit en la normativa oficial de la mateixa federació, sobretot en els campionats estatals.

Normativa de jutges de la FEBD. | FEBD

L’exvicepresident de la FEBD -ara inhabilitat pel jutge únic de la mateixa federació- i persona de màxima confiança de Luís Vañó durant pràcticament quinze anys, Luis Delgado, explica, en declaracions a El Món, que “els jutges es trien a dit, sobretot en els campionats d’Espanya. Durant tot l’any, teòricament es fan sortejos, però qualsevol dels membres de la junta directiva, amics d’en Vañó i, en algunes ocasions, jo mateix, agafàvem els jutges que nosaltres volíem”.

 

“Tot això ho poden certificar les dues persones responsables de la comissió de jutges, Andreu Mitjans i Vicente Torremadé”. Però, per quin motiu es trien els jutges? “Ho fan per assegurar-se els resultats”, diu Delgado. “Quan no hi ha interès en la competició, hi ha sorteig, tot i que mai ha estat públic. Hi ha persones que han jutjat sis o set competicions nacionals i d’altres que no n’han jutjat cap”, manifesta l’exvicepresident. I conclou: “Qui controla l’organització, controla els jutges. I qui controla els jutges, controla la competició.”

 

En determinades ocasions, tal i com ha pogut comprovar El Món, els jutges de confiança han rebut les indicacions adequades per al funcionament previst de la competició. Previst pel director, és clar. En un missatge rebut per Luis Delgado el maig del 2016 -i al qual ha tingut accés aquest diari-, l’encarregat de controlar la designació dels jutges i persona de confiança de Luís Vañó a la FEDB, Siscu Pérez, demana explícitament a l’exvicepresident de la federació la classificació per a les semifinals o la final d’una parella russa, en una competició celebrada a Sochi el mateix 2016.

Unes peticions que no només es produeixen a nivell estatal, sinó que es repeteixen també en tornejos internacionals, on certs jutges reben consignes clares, com la què demostra un nou missatge de telèfon rebut per Luis Delgado: “Good morning Luis, please: junior 2 – no.3 for 1th place; no.2 2nd. Adult – no.3 podium (2-3), no.21. 100% final”. A més, la normativa de la Federació Espanyola permet que els entrenadors siguin els jutges de les seves pròpies parelles i, per a més inri, de les parelles rivals dels seus esportistes, unes regles que atempten contra l’esperit de la competició. De fet, en un exemple inclòs en la denúncia interposada davant el Consejo Superior de Deportes contra la gestió de Luís Vañó, a la qual ha tingut accés El Món, es detalla una situació ocorreguda en la competició de 10 Balls, la més dura de les nacionals i que combina els balls Standart i Llatí, disputada l’abril del 2016 a l’Hospitalet de l’Infant. Fins aleshores, la puntuació d’aquesta prova s’obtenia del resultat de sumar les notes dels cinc balls estàndard i dels cinc llatins. A última hora, el president Vañó va decidir atorgar més puntuació al ball llatí, en detriment de l’estàndard, canviant completament l’avaluació dels participants. La comunicació del canvi en la puntuació, segons ha pogut confirmar aquest diari en paraules d’un dels jutges convocats, es produí en el moment de començar la prova. La parella guanyadora era entrenada per Siscu Pérez, que formava part de l’equip de jutges.

 

En un informe aportat a la denúncia davant el CSD, amb data 11 de juny del 2017, el Comitè de Jutges de la FEBD clarifica la delimitació de les seves funcions des de l’any 2014: “A partir del 2014, i sense prèvia explicació al col·lectiu i encara menys al Comitè de Jutges, la designació dels jutges es duu a terme directament per presidència. En els següents campionats, des de presidència, es confeccionava la llista de jutges d’aquestes categories i el Comitè les revisàvem per si hi havia alguna incompatibilitat familiar o de clubs vinculats [prohibit segons normativa]. A partir del campionat de 10 Balls del 2017 i dels Llatins del 2017, desconeixem el sistema aplicat, donat que ja no s’ha comptat amb els nostres serveis”.

 

Per totes aquestes sospites, tota una sèrie de ballarins de primer nivell han decidit marxar a competir lluny de l’empara de la Federació Espanyola de Ball Esportiu, com són els casos representatius d’Edgar Marcos i la seva parella Alina, actuals campions de Polònia i valorats entre les deu millors parelles del món; i Diego Arias i Katerina Ermolina, competint per Rússia i considerats també d’entre les deu millors parelles mundials. En paraules plasmades a la denúncia, la parella formada per Marc Giménez i Valeria Urymahava detalla el seu cas: “Vam deixar la Federació Espanyola el 2012, després del campionat celebrat a Alcorcón (Madrid) on, havent tingut antecedents previs en els campionats del 2011 i 2012, ens vam veure obligats a deixar de creure en el ball a Espanya i a no seguir més en una federació que opta per manipular els resultats dels campionats”.

 

Els títols d’entrenador, sota sospita

 

Des de la temporada 2014-15 i a través d’una normativa imposada per la Federació Espanyola de Ball Esportiu, tots els clubs amb esportistes de nivell A, B o C han de tenir entrenadors amb títol corresponent a la categoria en la qual hi participen els seus associats. És a dir, si un club disposa d’una parella amb nivell A, haurà de tenir un entrenador de nivell A. A partir d’aquella decisió, la FEBD va organitzar els cursos previs als exàmens i va nomenar un Comitè Formatiu format per Carles González, Albert Mota i Cels Fort.

 

En un informe al qual ha tingut accés El Món, Carles González -màxim responsable de la formació- posa de manifest les irregularitats ocorregudes en el procés de titulació, entre les quals destaquen la concessió de títols de màxima categoria i de categoria B a persones que, o bé no s’havien presentat a les jornades d’informació, o bé no s’havien presentat als exàmens o bé els havien suspès, com és el cas destacable del president de la Federació Valenciana de Ball Esportiu, Juan Antonio Martínez i de la seva esposa, Gloria Ordiñana, que no es van presentar als exàmens però que van obtenir els títols de categoria A.

 

Després de no haver-se presentat als exàmens inicials, tot un seguit de gent incorporada en l’informe va tenir una segona oportuntitat en una recuperació realitzada a Guadalajara. Cap de les persones va aprovar els exàmens de recuperació -alguns sense ni tan sols haver-se presentat-, a diferència d’altres participants que havien suspès o no s’havien presentat en la primera convocatòria. Per ordres del president Luís Vañó i amb l’oposició del Comitè Formatiu, la FEBD va voler convocar una segona recuperació. “El Comitè Formatiu s’hi oposa rotundament, ja que suposa un greuge respecte els demés aspirants”, incideix González en l’informe. Davant la negativa, Luís Vañó va decidir prescindir del Comitè Formatiu en una carta enviada 13 dies abans de la segona recuperació, on van acabar rebent títol federatiu tots el grup d’entrenadors registrats a la llista.

Nou comentari