Joan Laporta (Barcelona, 1962) ja no és el tsunami de quan va accedir a la presidència del Barça amb 40 anys, però manté l’energia i l’empatia, i ha guanyat en pausa. “La meva proposta és un canvi expert”, afirma. Amb 53 anys i un llegat que ja no li treu ningú, mira de batre un Josep M. Bartomeu que cavalca sobre el triplet. Ho té díficil, fins i tot més que el 2003. Si ho aconseguís, seria el primer president que ho és en dues etapes des des Gaspar Rosés i Joan Gamper als anys 20 i 30. “M’agrada molt la referència”. Comencem.
Les enquestes el situen des de 4 punts per sota Bartomeu a quasi guanyador. Veu possible la remuntada?
Sí, veig marge per capgirar la situació perquè ells estan estancats i nosaltres estem pujant. El més important és que tots els nostres vinguin a votar. Hem de guanyar bé. El club es governarà molt millor si tenim una majoria àmplia.
De què creu que depèn el resultat final? Una alta participació?
Una gran mobilització jugaria al nostre favor, sobretot si és un perfil de votant que ha viscut els èxits dels últims 10 anys. Crec que hi ha molta gent que vol que l’alegria es torni a instal·lar al barcelonisme.
Per què el soci l’ha de votar?
Perquè posarem les bases del futur, de la que ha de ser una dècada prodigiosa, i perquè tenim experiència per fer-ho. Continuarem apostant per l’estil genuí de jugar, recuperarem la Masia com a pilar del club i Messi serà feliç amb mi de president perquè no li faré enquestes per vendre’l. Hem de tornar Unicef al pit i recuperar el prestigi internacional a la FIFA i UEFA, que no ens obrin expedients per portar estelades a les finals. No podem tenir un president dèbil. Amb mi tornarà a ser fort, de tots, i amb un ferm i explícit compromís amb el moment que avui viu el país.
Veu dèbil a Bartomeu?
Molt. Està imputat per corrupció, apropiació indeguda, estafa i delicte fiscal [pel cas Neymar]. Està en una situació de màxima debilitat i fa que estigui en conflicte d’interessos amb els interessos del Barça. Per primer cop a la història, el club està processat per culpa dels senyors Rosell i Bartomeu. A part, hi ha el càstig de no fitxar pel tema dels jugadors menors. La imatge que es dóna a nivell internacional és molt perjudicial per a l’entitat.
Faci autocrítica, què canviaria de la seva primera etapa?
Ja no hi penso. Prefereixo mirar el present i el futur i espero que el soci del Barça vegi que poso a disposició del club tota la meva experiència. Mantinc els mateixos principis que van fer el millor Barça de la història, el més catalanista, més universal i més solidari. Aquests principis continuen amb un model amb energies renovades.
Una de les crítiques recurrents, especialment de Bartomeu i el seu equip, és que la caixa estava sota mínims al 2010. I d’aquí l’acció de responsabilitat.
Els resultats econòmics de la meva gestió és positiva. I un jutge m’ha donat la raó. Van actuar amb una gran traïdoria, però ja poden donar les voltes que vulguin: hi ha una resolució judicial. El club estava millor que mai, en tots els àmbits, econòmic, esportiu i social. Ja poden insistir en aquesta qüestió que no se la creu ningú. El que faré és mantenir informats els socis trimestralment de la situació econòmica perquè no es produeixin aquests exercicis de demagògia barata.
Ara són ells qui estan contra les cordes judicialment.
A qualsevol país del món, una persona processada per aquests delictes quedaria desacreditada i no es presentaria al càrrec. Jo no tindria la barra de presentar-me. Van mentir dient que el Neymar valia 57 milions i n’ha costat, per ara, més de 100 i les responsabilitats poden pujar a 122 més. No costava res dir la veritat, teníem un tros de jugador i tots contents. Però van voler enganyar el Messi, no tenien coratge per explicar-li aquest contracte. Van voler enganyar els socis fent veure que eren els millors negociadors del món. Van voler presumir absurdament i així estem.
JORDI BORRÀS
Ara bé, l’equip funciona i molt bé.
Sí, és una situació molt contradictòria. Però seguim guanyant amb la base que vam fer nosaltres. Un Barça on s’ha instal·lat la victòria. Aquest estil genuí de jugar a futbol no se l’han pogut carregar, malgrat que ho haurien volgut, posant el Tata, fent la vida impossible a Guardiola, intentant vendre Messi. Aleshores reflexiones: menys mal que el que vam construir va ser molt sòlid en el terreny esportiu. La resta, fent demagògia, ho han anat destruint. El que passa és que a la vida no es pot destruir permanentment. Has de construir i ells no en saben.
Quina valoració fa de Luis Enrique?
S’ha guanyat la continuïtat perquè ho ha fet molt bé i perquè és partícip d’aquest estil genuí que té el Barça. I ha introduït altres vessants a aquesta manera de jugar. Com el contraatac i que ha preparat de manera excel·lent físicament als jugadors. És de justícia que continuï, tot i que hem de recordar que la temporada també ha estat contradictòria dins el mateix equip. Van fer fora el secretari tècnic [Zubizarreta], Luis Enrique no hi estava d’acord i el mateix entrenador estava a la picota al gener. El nostre model ofereix més estabilitat.
Compari’m l’espai Barça amb el projecte Foster que volia fer vostè?
El projecte Foster tenia un rigor absolut perquè vam estar 4 anys negociant amb l’ajuntament. Era el Nou Camp Nou, el nou Palau i l’espai Barça, ja l’anomenàvem així. El problema és que aquests senyors van intentar trinxar tot el que vam fer nosaltres. Així que van esperar el conveni s’extingís, van dir que en farien un de millor i no l’han fet. Han fet l’astracanada de l’espai Barça. No estava acabat, no estava presentat a l’ajuntament i van tenir la barra de sotmetre-ho a referèndum dels socis quan no es podia dur a terme. Hi ha greus problemes urbanístics i falta el conveni amb l’ajuntament i veïns.
Aleshores, segons vostè, es va enganyar el soci?
Totalment. Ha estat una gran mentida. És que no es pot fer, que tothom s’ho fiqui al cap. He estat regidor 4 anys i conec com va. És molt greu. Demano sentit comú. No pots presentar una cosa als socis sabent que no es pot fer.
Doncs Bartomeu el ven com el seu projecte estrella.
Doncs s’han estrellat. Si aquest és el projecte estrella de Bartomeu, s’ha estrellat. Ara porten 15 dies intentant convèncer l’ajuntament, en plena campanya electoral, a veure si aconsegueixen alguna notificació. A la desesperada. Reitero: si l’Espai Barça és el seu projecte estrella, s’ha estrellat.
L’altre gran focus de discussió és la samarreta i Qatar.
Nosaltres tenim dues opcions: un contracte de publicitat directa, el millor del mercat. Que avui té el Manchester amb Chevrolet per 70 milions. El que hem sondejat és que ho podem aconseguir. I Unicef amb publicitat indirecta, que mínim serien 35 milions d’euros. Unicef té un relat propi i és una bella història solidària amb el Barça i segur que més d’una empresa li interessarà vincular-s’hi.
JORDI BORRÀS
Si és el nou president, creu que li serà senzill desprendre’s del contracte de Qatar?
Entenc que sí, però jo no he vist el contracte. Qui no es pot deslligar d’aquest contracte és Bartomeu, està lligat per Qatar. Ha entrat en una dinàmica que ni vol ni pot. Les seves actuacions ho demostren. El club avui és tot Qatar. Allà on votarem estarà ple de Qatar, a l’estadi, al pont de connexió, al Palau, a l’arc de la sortida, al marcador electrònic, a tot arreu. I ara ens diu que el contracte que ha signat amb Qatar té dret de tempteig sobre qualsevol altre patrocinador a la samarreta. És una vergonya. És molt preocupant i denota que Bartomeu, Rosell i el seu equip estan lligats per Qatar.
Un dels factors que van jugar-li en contra als seus delfins el 2010 va ser l’espinós cas dels espionatges, i no està tancat del tot. Tem que això li faci perdre vots?
No. Perquè això ja ha estat entès pel barcelonisme. El que és curiós és que el jutge ha arxivat el cas sobre el director general [Joan Oliver] i s’ha reobert perquè el Barça de Bartomeu i Rosell han presentat escrit al jutge perquè ho fes. I, deixi’m dir, que això és molt diferent i no comparable amb estar processat per estafa.
Guanyi qui guanyi, la pau social sembla una quimera…
No val només fixar-se en les formes i definir-les. Cal mirar el contingut. No pots estar predicant la pau social del barcelonisme i estar posant demandes per desprestigiar les persones que dirigien anteriorment el club i al seu president, que era jo. I després parlen d’unitat. Quan dos es barallen, generalment n’hi ha un que ha començat.
Vaja, la guerra dels 100 anys…
Jo, si guanyo, no miraré enrere. És una de les gran lliçons que hem après. No governaré des del ressentiment. Miraré endavant, i ells ja tindran el judici social, públic i penal, desgraciadament. Perquè aquest procés judicial continuarà durant molts anys, lamentablement. Des de la presidència tindria molts motius per posar-li una acció de responsabilitat a Bartomeu i Rosell, però no ho faré. Perquè sé el que pateixen les famílies i crec que és desproporcionat, desprestigi a part.
