El 3 de maig passat, la UEFA va acceptar la Federació de Futbol de Kosovo com a nou membre de la seva organització. Després de diversos estira i arronsa i en una votació que va acabar amb 28 vots a favor i 24 en contra (Espanya entre ells), el 40è Congrés Ordinari va donar el vist-i-plau a la federació kosovar per poder entrar de ple dret en el màxim organisme del futbol europeu, amb la possibilitat per als seus clubs i seleccions nacionals de participar en els tornejos més prestigiosos del continent, com la Champions League, l’Europa League o la propera Eurocopa del 2020, i de poder formar part de la fase de classificació per al Mundial de Rússia del 2018, en una fase de grups ja en marxa.
Mesos després i resolent l’apel·lació de Sèrbia, ferida per la independència de la seva antiga regió, el TAS va ratificar l’adhesió de la federació balcànica a la UEFA al·legant que la majoria dels Estats membres de les Nacions Unides ja havien reconegut el país com un estat independent, en un precedent interessant per a Catalunya.
L’Estat espanyol, però, segueix sense reconèixer Kosovo com un país independent. El 2013, el president del govern Mariano Rajoy ja va advertir que “Espanya no té cap intenció de reconèixer Kosovo, perquè no creiem en les declaracions unilaterals d’independència”. El juny d’aquell any, el govern espanyol ja va vetar l’entrada al país de quinze anestesistes per a la seva assistència a un congrés mèdic, negant el seu visat i al·legant el no reconeixement del passaport kosovar. Ara, tres anys després, l’Estat segueix amb la seva postura.
Però la polèmica podria passar a l’esport en els propers mesos. Els equips kosovars tindran la possibilitat, aquesta propera temporada, de participar per primera vegada en la seva història en les competicions de Champions League i Europa League. En ser la darrera federació reconeguda, el campió de la Lliga de Kòsovo haurà de superar fins a quatre eliminatòries prèvies per tal d’entrar en la fase de grups de la Champions del setembre, però en cas de tenir èxit i superar les tres primeres frases classificatòries, l’equip kosovar podria emparellar-se amb un equip de la Lliga Espanyola en els play-off finals. En el cas de l’Europa League, el campió de copa a Kosovo hauria de superar dues elimatòries. En la tercera fase ja es podria trobar amb un conjunt de l’Estat.
Kosovo, de fet, ja participa en la fase de classificació per al Mundial de Rússia del 2018, en un grup europeu on s’ha emparellat amb Croàcia, Ucraïna, Islàndia, Turquia i Finlàndia. El proper 2019, és a dir, d’aquí a dos anys, Kosovo també participarà en la classificació per a l’Eurocopa del 2020, en un sorteig pur en el qual tornarà a existir la possibilitat d’emparellament amb la Selecció Espanyola.
En el cas que això succeís, en una opció que entra dins les possibilitats reals de les competicions de clubs i seleccions, la gran pregunta seria de quina manera es disputaria el partit en terreny estatal. Si Espanya no reconeix Kosovo i, fins i tot, ha vetat l’entrada d’anestesistes kosovars al país degut a la seva decisió política, com es podria disputar un partit entre clubs o entre seleccions nacionals si els sortejos així ho reclamen? Com entrarien els futbolistes kosovars en territori espanyol?
Un problema únicament per al govern espanyol
El Món ha traslladat aquestes mateixes preguntes a tres estaments oficials plenament autoritzats per emetre’n un judici: la mateixa UEFA, el Consejo Superior de Deportes (CSD) i el Comitè Olímpic de Kosovo. La UEFA ho té clar. L’organisme europeu del futbol prohibeix els emparellaments entre clubs i seleccions d’Armenia i Azerbaijan, d’Espanya i Gibraltar, de Rússia i Ucraïna, de Kosovo i Serbia, i de Kosovo i Bòsnia-Herzegovina, tots ells considerant un conflicte polític greu entre països o regions. D’altra banda, els clubs o seleccions nacionals d’Espanya i Kosovo, segons l’estament futbolístic, es poden emparellar sense problema. És més, la UEFA trasllada l’afer al govern espanyol: “En relació a l’entrada d’un club o de la selecció nacional de Kosovo a Espanya per jugar, serà una qüestió que hauran de decidir les autoritats espanyoles.” La mateixa UEFA recorda, en la mateixa resposta, que el partit entre les seleccions d’Ucraïna i Kosovo del 9 d’octubre passat es va haver de disputar a Polònia degut al mateix problema diplomàtic: el no reconeixement de l’estat independent de Kosovo per part del govern ucraïnès. Per tant, si Espanya veta l’entrada d’esportistes kosovars per disputar un partit oficial, l’enfrontament s’hauria de disputar fora del territori estatal o, directament, suspendre’s.
El Comitè Olímpic de Kosovo, basant-se en la Carta Olímpica i en la seva acceptació com a membre de la Federació Internacional d’Esports (IFs), creu que “els esportistes kosovars tenen els mateixos drets per competir a tots els països. Uns drets garantits per la Carta Olímpica, per la resolució del Comitè Olímpic Internacional i pels estatuts de la IFs”. Segons el seu president, Besim Hasani, “Espanya, Rússia i Sèrbia no poden aturar els esportistes de Kosovo per competir en una competició oficial organitzada als seus respectius països” i recorda que Azerbaidjan, Geòrgia i Brasil, organitzadors d’alguns dels darrers tornejos internacionals com els Jocs Olímpics, “han permès la participació dels nostres esportistes”, tot i no reconèixer l’Estat de Kosovo.
El Consejo Superior de Deportes, consultat en tres ocasions durant les darreres setmanes -i havent reconegut la recepció de les preguntes-, no ha ofert cap resposta.
