Vint-i-dos anys enrere, el Joventut de Badalona es proclamava campió d’Europa en derrotar l’Olympiacos del Pireu a Tel-Aviv, Israel, en una final apassionant. L’equip dirigit per Zeljko Obradovic i liderat per històrics com Jordi Villacampa i els germans Rafa i Tomàs Jofresa es convertia en el primer club català de bàsquet en aixecar la Copa d’Europa, per davant fins i tot del Barça, que trigaria nou anys més en assolir la fita al Palau Sant Jordi. L’entitat basquetbolística amb la pedrera més exitosa de Catalunya, l’equip que va situar al mapa europeu la ciutat de Badalona, atravessa un dels moments més crítics de la seva història. A punt de la fallida, la Penya -ara Divina Seguros- es veu obligada a engegar tota la maquinària per evitar la liquidació total.
Amb quatre Lligues i vuit Copes del Rei al palmarès, el Joventut acumula ara un deute global d’11 milions d’euros, dividits entre Hisenda, Bankia i altres entitats bancàries com CaixaBank, BBVA i Banesto. L’epidèmia del boom immobiliari de finals dels 90 i principis dels 2000 va tocar directament un club que va decidir obrir noves vies d’ingressos amb l’adquisició de diversos terrenys a la ciutat, una estratègia fallida que ha acabat ofegant una entitat necessitada de recursos i, sobretot, de pactes. Jordi Villacampa, president de la Penya des del 1999, va ser dur amb el futur: “Si no redrecem la situació, anirem a liquidació.”
El club necessita tancar els deutes amb les entitats bancàries i ho necessita fer a través d’acords amb venciment a mig termini. Segons el mateix Villacampa, la Penya té un acord verbal amb l’Agència Tributària per pagar els 3,9 milions d’euros pendents en un període de vuit anys, un termini que permeti al club eixugar el deute sense desequilibrar els comptes, un pacte del qual el president n’ha demanat públicament la signatura. “El vull veure signat”, va dir dimecres passat en roda de premsa, on va anunciar la seva dimissió per a principis del mes d’abril. Si l’acord no s’acaba produint, el Joventut caurà en un fangar. De moment, Villacampa s’ha donat tres mesos per redreçar la situació, un límit que dictaminarà el futur de la Penya.
Però, com ha arribat fins aquí un club històric com el Joventut de Badalona? Què ha fet malament per trobar-se en aquesta situació de risc? En una síntesi senzilla: mala gestió econòmica i patrimonial. La Penya va engegar dues operacions immobiliàries els anys 2006 i 2009 estimant uns beneficis propers als 8,7 milions d’euros, una plusvàlua que el club no ha acabat aprovant en cap tancament de comptes des que es fessin públiques les seves intencions. Aquestes dues operacions pertanyen a una compra de terrenys a Canyet (2006) i al Mas Ram (2009), dos barris situats a la part alta de Badalona.
La Penya va adquirir la masia de Can Mora, a Canyet, per 2,2 milions d’euros. Uns terrenys agrícoles pensats per ser requalificats i venuts a preu d’or: 8 milions. El comprador inicial pretenia construir-hi un centre educatiu de sexes segregats gestionat per l’Opus Dei, una maniobra que va quedar aturada per l’oposició veïnal i el rebuig d’alguns partits polítics amb representació al consistori badaloní. Quatre anys després de l’intent, els promotors de l’escola van fer-se enrere, els terrenys es van quedar sense requalificació i la Penya va veure com s’esfondrava el primer castell de cartes estratègicament construït per sortir de la crisi.
Tres anys després de la primera compra, Jordi Villacampa va iniciar una altra maniobra d’enlairament. I ho va fer adquirint uns terrenys al Mas Ram, valorats en 600.000 euros. Després d’estudiar-ne la requalificació, el Joventut va estimar-ne la venda a Mercadona per a la construcció d’un supermercat, una nova operació fracassada que havia d’aportar 3,5 milions d’euros a les arques del club. Altra vegada, l’oposició dels veïns va fer-ne impossible la venda. Tot i l’aprovació majoritària per part de l’Ajuntament, la Generalitat va trobar irregularitats en el projecte (uns metres quadrats no eren sòl urbà) i va frenar l’operació. I aquí un primer error de la Penya: segur de l’èxit en el procediment, el club va pressupostar els 3,5 milions d’euros en els ingressos de la temporada 2008-09, una situació que es va repetir en el pressupost 2009-10, provocant un dèficit evident.
Cop de mà de l’Ajuntament i venda defintiva
El 2013, amb Xavier-Garcia Albiol a l’alcaldia de Badalona, l’Ajuntament va empènyer la Penya a comprar uns nous terrenys propers al barri de Pomar, adquirits a l’Incasòl per 500.000 euros, on finalment s’hi podria construir el supermercat Mercadona. La condició del consistori, però, fou la cessió de 4.000 dels 10.000 metres quadrats d’aquests terrenys al mateix ens municipal, juntament amb els 6.000m2 del Mas Ram per a la construcció d’equipaments públics i zones verdes. Aquest desembre passat, el Joventut ha aconseguit vendre la zona per 3 milions d’euros, un líquid que permet a l’entitat de bàsquet respirar, això sí, amb una bombona d’oxigen amb data de caducitat. A finals de març, Jordi Villacampa plegarà després de 17 anys com a president. Fins aleshores, l’objectiu de la Penya passa per renegociar els deutes.
