Leo Messi, l’estrella del Barça i per a molts el millor jugador de la història del futbol, va donar-se a conèixer al món en el trofeu Joan Gamper 2005 contra la Juventus, el rival d’aquesta nit en la final de la Champions League. El 24 d’agost l’entrenador blaugrana de la temporada 2005-2006, Frank Rijkaard, va fer debutar el davanter argentí com a titular al Camp Nou, amb 18 anys, i davant 90.000 espectadors que van corejar el seu nom quan el francès Ludovic Giuly el va substituir, al minut 89.
Era l’edició 40 del Gamper, i l’equip italià va guanyar el trofeu als penals (el partit va acabar amb 2-2). Però aquell partit s’ha recordat com la nit que Itàlia i tot el món -i alguns culés despistats- van descobir la llegenda. Messi ja va participar en el 2-1, en una assistència extraordinària que no va desaprofitar Andrés Iniesta. Per cert, dels jugadors que van disputar aquell partit ara només hi queda Iniesta (Xavi no el va jugar). I a la Juve hi havia Ibrahimovic, que vestiria la samarreta blaugrana uns anys més tard.
Què deien els diaris fa 10 anys?
Messi va debutar amb el Barça en un partit no oficial (16 de novembre de 2003) a l’estadi de Do Dragao contra l’Oporto de Portugal, i que el 16 d’octubre de 2004 l’argentí va debutar ja oficialment contra l’Espanyol a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Dit això, les cròniques d’aquella nit d’agost d’ara fa 10 anys destaquen sobretot el paper del crack argentí: “Messi grava a foc el seu nom”, tal i com va escriure Fernando Polo a ‘Mundo Deportivo’.
“Prometedora imatge d’un Barça que va tenir en el jove Messi la seva gran estrella”, va afegir Polo. D’altra banda, Àngels Piñol escrivia a ‘El País’ que “el Gamper d’aquesta nit passarà a la història per haver entronat un futbolista magistral que va oferir un recital”. “La defensa de la Juventus es va veure desbordada per frenar totes les seves interminables jugades endimoniades”. Aquell matx va servir per presentar l’equip a l’afició. Un equip que a final de temporada aixecaria la segona Champions del club, a París i contra l’Arsenal, en un partit que Messi es va perdre per lesió.
La portada de ‘MD’ del 24/8/05
L’aleshores entrenador de la Juventus, Fabio Capello, va ovacionar el jove de Rosario en acabar el partit: “No havia vist mai un jugador amb tanta qualitat”. De fet, en veure com Messi driblava jugadors veterans com Vieira i Cannavaro, Capello va intentar fitxar el davanter, quan es va acostar a Rijkaard a la mitja part: “Me’l cedeixes? És estranger, no pot jugar al Barça. Ja te’l tornaré la temporada que ve”. Però el tècnic holandès va ser contundent: “No, ho arreglarem en uns mesos”, va dir Rijkaard sobre Messi, encara sense nacionalitat espanyola.
Per cert, segons l’aplaudímetre d’aquella nit, Messi tenia 8 punts sobre 12 en funció de l’eufòria de l’afició quan els jugadors sortien al camp, només superat per Ronaldinho (12), Puyol, Deco i Eto’o (10), Xavi, Oleguer i Larsson (9). Amb només 18 anys l’argentí ja era dels més ovacionats. Ara no hi ha dubte que és qui s’endú més aplaudiments del públic, que gairebé es veu obligat a corejar el seu nom en cada partit al Camp Nou.
Abans de l’era Messi, el Barça i la Juventus es van enfrontar per última vegada en partit oficial el dia de Sant Jordi del 2003, en els quarts de final de la Champions. Els blaugrana, amb Luis Enrique de capità, van empatar 1-1 a Torí (veure vídeo), i al Camp Nou es va arribar a la pròrroga en acabar amb el mateix resultat al minut 90 (va marcar Xavi). Un gol de Zelayeta al 114′ (vídeo) va eliminar l’equip que entrenava Radomir Antic. Per cert, en aquell partit hi havia Buffon, el mateix porter que disputarà la final d’aquesta nit.
Podeu veure el partit sencer en aquest enllaç.
