La Masia blaugrana s’esquinça

El nou model del futbol formatiu s'allunya de la filosofia de pedrera implantada per Oriol Tort i continuada per homes com José Ramon Alexanco i Guillermo Amor

La nova Masia, inaugurada l’any 2011. | FCB

El futbol base del Barça no funciona. I res del que succeeix és casualitat. Des de finals d’estiu del 2008, concretament el 13 de setembre, cap futbolista format a les categories inferiors del club s’ha estabilitzat al primer equip blaugrana com a titular. Aquell dia, Pep Guardiola va fer debutar -i el seu rendiment els va mantenir- els joves Sergio Busquets i Pedro Rodríguez, els darrers jugadors del planter indiscutibles a l’onze del Barça, el dels grans. Abans, Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Leo Messi ja s’hi havien afiançat. Sergio i Pedro, aquell 2008, van ajudar a completar la millor generació de futbolistes de la casa mai vista sobre la gespa del Camp Nou. Però alguna cosa ha passat perquè, vuit anys després, no quedi cap esperança de veure els joves del planter al primer equip en un futur a curt i mig termini.

 

El futbol base amateur, com ara l’anomena el club, segueix reclutant talent de tot Catalunya i guanyant. Des dels més petits, els prebenjamins, fins el Cadet A, la majoria d’equips federats fan un bon paper en les seves lligues particulars, tot i que, en el cas dels més menuts, el més important és el gaudi, que es formin, s’impregnin de valors i interioritzin les bases de l’esperit i la solidaritat d’equip. O, almenys, això és el que succeïa en la Masia tradicional. Aquest any, en diversos partits d’aquestes categories, el mètode de joc i la voluntat de formar s’ha sacrificat per donar pas a la verticalitat i a l’obligació de guanyar, sobretot si l’equip s’acosta als instants finals i no domina el marcador. En certs matx d’alevins retransmesos per televisió s’hi han pogut veure una gran quantitat de pilotes llargues per tal d’aconseguir un gol a la desesperada, una solució que no s’havia utilitzat abans en categories on l’important no és la victòria.

 

Però el joc i les intencions dels més petits no és el més greu de tot el que passa a l’interior de la Masia. La sortida de Guillermo Amor, Albert Puig i Quique Costas, acomiadats el maig del 2014, va provocar una remodelació i un desgavell al futbol base blaugrana del qual encara no se n’ha pogut posar ordre. Aquest curs passat, Josep Maria Bartomeu i els responsables de l’àrea esportiva, el directiu Jordi Mestre i el director d’esports professionals Albert Soler, van iniciar un canvi de model que ha dut a una crisi greu.

 

L’estiu del 2015 es va decidir imposar una separació de poders que va dividir per complet el futbol formatiu blaugrana. Del Prebenjamí (6 anys) fins el Cadet A (16-17), els equips s’agrupen en un cercle anomenat ‘Futbol Formatiu Amateur’. Albert Roura i Aureli Altimira en són els màxims responsables. Imposen el mètode tradicional i gestionen el talent per fer-lo créixer, sempre dins la solidaritat i el companyerisme. Però un cop s’arriba als Juvenils A i B (17-18 anys), la denominació i els responsables canvien. El ‘Futbol Formatiu Professional’, que agrupa juvenils i el Barça B, està dirigit per Pep Segura, extècnic de les categories inferiors del Liverpool FC, qui aporta una nova filosofia de futbol que dista totalment de l’après durant els anys previs als juvenils. “Segura considera que, per ascendir al Juvenil o al Barça B, els jugadors han de ser més forts, més alts i més ràpids. Està convençut que el futbol evoluciona cap aquestes característiques”, explica per a El Món un representant de jugadors vinculat durant molts anys amb el club. “Els jugadors tipus Xavi o Iniesta no hi tenen cabuda en aquest model. Però el pitjor és el canvi. Els eduques d’una manera i a partir de Juvenil B canvien i han de jugar d’una altra forma, més vertical i més ràpida”, assevera.

 

Acomiadaments sense tacte

 

Aquest estiu, el Barça ha fet fora onze jugadors juvenils amb qui no es comptava per la propera temporada, entre els quals homes amb un cert nom com el capità Juanma García, el català Marc Rio, l’hongarès Matyas Tajti o el francès Theo Chendri. Els futbolistes que no tenien possibilitats d’ascendir al Barça B en un futur han marxat del club, i ho han fet per la porta del darrere i sense les explicacions adequades per part dels responsables.

 

“Segura no ha comunicat personalment l’acomiadament a cap jugador dels Juvenils. No hi ha parlat en cap moment. No ha donat cap explicació”, continua afirmant el representant. “A cap d’ells se’ls ha cridat per fer balanç de temporada i explicar-los què ha fallat. Se’ls ha exigit molt i sense donar explicacions, se’ls ha acomiadat”. Al Barça li ha mancat tacte per, almenys, deixar imatge de club cortès.

 

Un Barça B sense control

 

Les filosofies de joc de Gerard López, entrenador del Barça B, i Pep Segura, responsable del ‘Futbol Formatiu Professional’, són antagòniques. De fet, durant la temporada passada, Gerard va imposar el seu criteri en la confecció de l’equip fins a meitat de temporada on, pels mals resultats, va perdre el pes que el president li havia donat en el moment de la seva contractació (juliol del 2015) per cedir-lo al mateix Segura. 

 

Al mes de gener, amb la sanció de la FIFA expirada i la possibilitat de reforçar-se, Segura va fer la primera purga i va imposar el seu criteri, tot i no coincidir amb Gerard, una situació que s’està repetint en aquest mercat estiuenc, on el Barça B ha realitzat set nous fitxatges, la mateixa xifra que es va incorporar durant el mercat d’hivern. És a dir, 14 jugadors en sis mesos.

 

La sanció de la FIFA, font de conflictes

 

La imposició d’una dura sanció, després de violar la norma de la FIFA sobre el règim de menors d’edat estrangers, va provocar que diversos jugadors joves es veiessin impossibilitats per entrenar i per ser inscrits en competicions federades a Catalunya. Aquest impediment va fer que el Barça hagués de prendre una decisió ràpida per compensar els seus nens i per no perdre’ls definitivament, una determinació que també ha estat font de conflictes.

 

Des del club, la decisió final fou compensar la majoria d’aquests jugadors amb una ampliació de contracte, sense tenir en compte la seva evolució i les seves possibilitats futures. Un clar exemple d’aquesta maniobra és el coreà Paik. Sancionat per dos anys i mig, amb el seu pare vivint a Corea del Sud i treballant com a professor universitari, amb la mare al seu costat i sense poder jugar, se’l va compensar amb un contracte llarg que l’ha catapultat directament al Barça B, per edat (19). Sense haver fet els mèrits suficients, sense haver demostrat les seves grans capacitats i sense haver pogut valorar el seu rendiment (en sis mesos no ha aconseguit enlluernar), Paik s’ha vist al Barça B amb tot un seguit d’obligacions incomplertes.

 

Les normes de la Masia perden pes

 

Fins fa pocs anys, els estudis acadèmics havien estat el més important i, fins i tot, s’havia obligat els nens a treure bones notes a l’escola i a l’institut si volien seguir al club, un fet que contrasta amb la quantitat de joves jugadors que deixen els estudis, que suspenen o que aproven pels pèls. De fet, una de les escoles on estudien més de cinquanta futbolistes blaugrana, situada prop de l’Avinguda Tibidabo, acumula certa mala fama, degut a les males notes generades per alguns nens de la Masia.

 

“Fins i tot es mengen patates fregides”, diu el representant de jugadors. “A la Masia ja no es cuida la dieta, l’alimentació esportiva. Els nens mengen bé, però no de manera adequada per la seva activitat física i el seu rendiment”. “El Barça s’ho ha de replantejar tot des de l’origen, preguntar-se per què té la pedrera i quina idea és la bona per formar i fer créixer els nens. Ara mateix, el club passa una de les crisis del futbol base més fortes de la seva història”, conclou.

Nou comentari