Kilian Jornet explica tots els secrets del seu estratosfèric rècord
Kilian Jornet va batre el rècord de desnivell positiu: 23.486 metres en 24 hores. | Lymbus

Kilian Jornet segueix trencant rècords. L’últim que ha registrat el corredor de muntanya català, el passat cap de setmana, va ser el d’ascens positiu amb esquís en un dia: 23.486 metres en 24 hores. Jornet es va enfrontar al repte a l’estació noruega de Tusten i, amb una mitjana de 979 metres/hora, va superar l’anterior registre de Lars Erik Skjervheim (20.939 metres). La velocitat màxima mitjana assolida en un dels descensos, segons va publicar l’esquiador nòrdi Ola Herje Hovdenak, va ser de 115,6 km/h.

 

El català no ha volgut quedar-se els secrets de l’èxit per a ell i els ha compartit a través d’una entrada al seu blog. En aquesta, l’alpinista ha explicat que va aconseguir batre el rècord d’ascens positiu –extraoficial, segons el seu parer– gràcies a la bona condició física i psicològica i una resistència mesurada meticulosament. A Jornet no li ha calgut preparar-se físicament, ja que s’entrena constantment, però sí que ha necessitat exercitar-se en l’àmbit mental i, sobretot, el nutricional. Així ho narra ell:

 

“L’estratègia era ingerir unes 250 calories per hora. Després de la primera hora vaig començar a prendre un gel cada 30 minuts. Vaig prendre el Spring Energy Gel i el Mountain Fuel jelly’s. Després de 10 hores i 35 minuts vaig menjar un tros de pizza i durant les quatre hores després vaig ingerir menjar “normal” quan arribava a l’inici (un petit tros de pizza, un petit tros d’entrepà de formatge i alguna galeta). Després vaig seguir amb gels de l’hora 14 fins a la 17. Després vaig parar uns 10 minuts per menjar un tros de pizza i una mica de puré de patata calenta, em vaig canviar la jaqueta i vaig descansar una mica. Després vaig menjar gels cada 30 minuts durant 2 hores i mitja. Després de 19 hores i 48 minuts vaig descansar uns altres 10 minuts per prendre’m un cafè i xocolata calenta i menjar una mica de pasta. En les últimes quatre hores vaig menjar un tros de xocolata (10 grams) cada 30 minuts. En total vaig ingerir unes 5500 – 6000 calories”.

 

A banda de l’alimentació, Kilian Jornet també va haver de tenir en compte la beguda que ingeria. A més, psicològicament tampoc va ser fàcil:

 

“Fer el “hamster” (pujar i baixar una muntanya) no és molt divertit, de manera que afrontar l’avorriment és tot un repte també. Normalment en els meus entrenaments faig moltes voltes i utilitzo música o podcasts i, de fet, em vaig preparar alguns entreteniments per a la nit, però al final no vaig utilitzar res d’això. Els quatre dies abans del repte no vaig entrenar molt (dilluns i dimarts vaig anar a escola on estudi noruec i només vaig córrer una hora, el dilluns també vaig esquiar una hora amb l’Emelie, dimecres vaig pujar un cim amb un amic i el dijous vaig descansar tot el dia). Durant les primeres 8 – 10 hores em sentia molt bé de manera que va ser divertit, després vaig tenir companyia tota la nit fins al final i encara que no parlàvem molt perquè havia d’estalviar energia, va estar bé tenir-los al costat. Durant les voltes em posava objectius curts: arribar al final de la volta, el segment d’arracada, el fora pista… i en una escala més gran també establir curts objectius com ‘només dues voltes per als 20.000 m o en dues hores portaré 20 hores…’ mai visualitzava més enllà de sis hores”.



Més notícies

Nou comentari