Gudjohnsen rescata un Barça amb dues cares (3-2)

El conjunt blaugrana guanya el Betis amb agonia

El Barça és un equip imprevisible i completament inestable. L’equip de Josep Guardiola és tan capaç de marcar en les seves dues primeres ocasions i anul·lar el seu rival com de deixar-se empatar en un exercici irresponsable. Davant el Betis, que no havia anotat en els primers tres partits de Lliga, el Barça es va salvar amb una acció genial (o afortunada, segons es miri) d’un jugador que eternament està a les llistes de transferibles. El gol d’Eidur Gudjohnsen va significar la primera victòria al Camp Nou a la competició, la tercera consecutiva comptant la Lliga de Campions. Un fet que no succeïa des de feia set mesos i que demostra l’estat de convulsió en què ha viscut el club els darrers temps.

El Camp Nou va veure les dues cares del Barça. Fins que Gudjohnsen –un cop i un altre al pit com a reivindicació– va marcar llançant-se a terra per aprofitar una centrada defectuosa de Dani Alves el públic va gaudir d’un equip compensat, eficaç en atac i segur en defensa. Però també es va empipar amb un altre innocent, confiat i indigne. L’exponent de la millor cara va ser Eto’o, que va marcar els gols 99 i 100 amb el conjunt blaugrana i porta quatre en els últims tres partits. Marcar el penal davant l’Sporting de Lisboa li va treure ansietat i li ha fet recuperar el seu pragmatisme habitual. Així, Eto’o es va acomodar la pilota amb tres tocs i va xutar dur i sec: era el primer gol. Després es va desmarcar a la perfecció per fer el segon. Messi havia iniciat les dues jugades, la segona, genial, embogint Vega i fent una assistència precisa. La connexió entre Eto’o i Messi pot ser una altra associació tan fructífera com la que formen Xavi i Iniesta.

Fins el descans el Barça va continuar el seu monòleg i el Betis només va tenir una oportunitat, però molt clara, d’Emana. El guió va canviar completament a l’inici de la segona part. El grup de Guardiola es va conformar amb el resultat i el Betis va avisar amb una bona opció de Capi. Un minut després el propi jugador sevillà va exemplificar la passivitat blaugrana: va tocar un lliure indirecte perquè Monzón colpegés sense oposició. Alves va arribar tard i malament i el defensa argentí va connectar un xut que va passar per la barrera: 2-1.

Eren els pitjors moments del conjunt blaugrana, que va tenir sort que Daudén Ibáñez no veiés un clar penal de Martín Cáceres –força insegur després de debutar davant l’Sporting– a Sergio García, que ni tan sols va protestar. Tant ell com Jose Mari semblaven lluitar sols contra el Barça, contra defenses i migcampistes. I quasi guanyen el duel. Jose Mari va picar per alt per batre Valdés i retratar Abidal i Cáceres. Només aleshores, només amb l’empat, va reaccionar el Barça, impulsat amb els tres recanvis: Bojan, Sergio Busquets i Gudjohnsen. I va ser l’islandès qui va rescatar el Barça. “Aquestes victòries serveixen més que l’1-6 de diumenge”, va sentenciar Guardiola.

Nou comentari