Els tres apunts del València 2-3 Barça

La lesió d'Iniesta i la posterior reacció de l'equip, el descontrol a la segona part i el paper de Luis Suárez, les claus de la victòria a València

Més enllà dels set-cents errors arbitrals i del criteri indignant -per ambdós equips- d’Undiano Mallenco, un dels grans (i voluntaris) protagonistes del partit, el València-Barça de Mestalla ha deixat detalls importants que no han de passar desapercebuts. Aquest dissabte, els blaugrana han vençut amb caràcter, però també han pogut empatar i, fins i tot, perdre davant el València. El joc del conjunt català ha tornat a quedar lluny del desitjat i, inclús Luis Enrique ho ha destacat a la sala de premsa, en la compareixença posterior als noranta minuts. Per a El Món, aquestes han estat les claus del partit:

1. La reacció després de la lesió d’Iniesta

La retirada del terreny de joc del capità, amb una lesió greu al genoll dret, hagués pogut provocar una crisi generalitzada al Barça i impregnar els jugadors d’un mal estat més que justificable per la mala fortuna del seu company. Però l’equip ha demostrat una maduresa admirable i s’ha sabut sobreposar sense buscar excuses a la lesió d’un dels futbolistes més importants de la plantilla, un home clau en el manteniment de la identitat futbolística. Pocs minuts després de la substitució del ‘8’, Messi ha fet el primer gol i ha fet saber als seus companys, a l’entrenador i als aficionats, que ell encara hi és per aixecar partit complicats. Una reacció important i ràpida per impedir que l’equip entrés en una mala dinàmica, en uns minuts difícils després del cop dur d’Iniesta.

 

2. Un descontrol habitual

El Barça ha tornat a guanyar un partit descontrolat. Durant la primera part, l’equip blaugrana ha mantingut endollades les seves idees i ha evitat que el València s’apropés amb perill a la porteria, exceptuant-ne els darrers instants, on Ter Stegen ha evitat l’empat en una acció de Dani Parejo. Però la segona part ha estat ben diferent. El València ha premut l’accelerador i el Barça ha trepitjat el fre. Ha baixat les revolucions, ha reduït marxes i ha obert espais a la defensa que han facilitat els gols locals, únicament resposts amb la fuetada de Luis Suárez a la sortida d’un còrner. El Barça ha intentat mantenir el control de la pilota i jugar amb els tempos del partit, però l’estat físic d’alguns futbolistes amb massa minuts a les cames i la poca concentració a l’hora de la creació han provocat imprecisions en la sortida i pèrdues de pilota perilloses que han suposat contraatacs locals. L’intercanvi de cops, malauradament habitual, ha acabat com gairebé sempre: amb el trident marcant la diferència.

3. El partidàs de Luis Suárez

Suárez no només és l’home del gol. La Bota d’Or rebuda aquesta setmana el premia pel seu encert de cara a porteria, però aquest do davant els tres pals és una de les grans virtuts del ‘9’ blaugrana. A Mestalla, Suárez ha participat en tot, i ho ha fet perfecte. Sempre ben posicionat en atac, llegeix de meravella els moviments dels seus companys, sobretot els de Messi, amb qui lliga com mai cap altre davanter ho ha fet amb l’argentí. Els seus moviments generen espais a les defenses contràries, uns forats aprofitats pels seus dos companys del trident i pels migcampistes, que poden arribar a l’àrea sense un munt cames al seu voltant, tal i com ha succeït aquest dissabte amb André Gomes i Denis Suárez, situats prop de la zona de perill. L’uruguaià ha participat en dos dels tres gols: ha fet el segon, per fer créixer l’equip i reaccionar; i ha provocat el penal que ha donat la victòria. Un senyor partit.

Nou comentari