Amb el comandament des de l’inici, imprimint un joc trepidant, proper al total, Nova Zelanda ha guanyat aquesta tarda el Mundial de rugbi contra Austràlia (34-17) i ha fet història amb el seu tercer títol (1987, 2011 i avui), el seu segon consecutiu -mai ningú ho havia assolit-, reafirmant que és la millor selecció de tots els temps. La Haka, la dansa maori que fan a cada inici de partit, sigui per motivar-se o per atemorir el rival, ha tornat a ser el ritual que defineix aquest equip de rugbi, conegut arreu com ho són el Brasil de futbol o els Lakers de bàsquet, sinònim d’espectacle i singularitat. Al seu país és l’esport nacional i amb només 4,5 milions d’habitants -quasi la meitat que Catalunya- són capaços de sotmetre el món ovalat.
A l’estadi anglès de Twickenham, la catedral del rugbi, els All Blacks han dominat gairebé sense fissures els primers 50 minuts (21-3), poderosos en totes les línies, amb dos assajos, un de joc col·lectiu culminat per Milner i l’altre individual en una sensacional carrera de Ma’a Nou, que té el sobrenom de la Roca. I quan el partit semblava sentenciat, amb els australians sense haver creat perill, el coratge dels Wallabies, més per empenta que per tècnica, ha igualat la final (21-17), en una marca de pura força i una segona beneficiada pel bot sempre estrany de la pilota.
Ha sigut aleshores quan ha aparegut Dan Carter, l’extraordinari obertura neozelandès, director i a la vegada batallador, que ha transformat cinc xuts a pals en els 80 minuts i en aquell moment un drop decisiu, un tir al sobrebot de difícil execució, sumant 19 dels 34 punts totals. Carter, que ha disputat el seu últim matx amb la selecció, encara s’ha permès un espectacular últim cop de càstig de més de 40 metres i un placatge fonamental en la darrera espurna d’Austràlia. D’allà ha nascut l’assaig definitiu de Barret a pocs segons de la conclusió.
