Aquest divendres s’inauguren oficialment els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, els trenta-unens de la història d’aquest prestigiós torneig, realitzat per primera vegada l’any 1896 a Atenes i ideat pel baró i historiador francès Pierre de Coubertin. Aquests JJ.OO. no entren dins la normalitat, com sí ho van fer els darrers de Londres 2012, Pequín 2008 o Atenes 2004, sinó que formen part d’aquest grup d’Olimpíades marcades per la situació convulsa d’una regió concreta, com ho fou Berlín 1936, celebrada en ple Tercer Reich, amb el dictador nazi Adolf Hitler a la llotja de l’Olympiastadion.
Amb la presidenta Dilma Rousseff suspesa del seu càrrec, després d’una moció de censura aplicada per violar diverses lleis i per la seva presumpta implicació en el cas de corrupció Petrobras, el Brasil viu en estat d’incertesa política, social, econòmica, sanitària i educativa permanent. Nawal El Moutawakel, responsable del COI en la monitorització dels JJ.OO. d’aquest 2016, va dir l’11 de juliol passat que “Rio està preparada per rebre el món”, un fet que contrasta amb la situació de caos provocada per la manca de diners i de seguretat. Dies abans d’aquella proclama, el 17 de juny, l’estat de Rio de Janeiro va declarar l’estat d’emergència financera, amb un dèficit de 13.000 milions de reals brasilers, uns 4.000 milions de dòlars americans, tal i com van admetre el president en funcions Michel Temer i el governador de Rio, Francisco Dornelles: “Hi ha un col·lapse total en els serveis públics, com la seguretat, la sanitat i l’educació.”
Fins i tot, prop de tres centenars de policies es van manifestar fa uns dies a la ciutat seu dels Jocs Olímpics d’estiu amb una idea clara: demostrar als esportistes i aficionats que Rio de Janeiro no és un lloc segur. “Benvinguts a l’infern”, deia una de les pancartes. “Els policies i els bombers no cobren. Ningú que vingui a Rio estarà segur”, informava una segona lona. Aquella protesta va fer el seu efecte. El 14 de juliol, mancant només vint dies per l’inici dels Jocs, el Ministre d’Esports del país, Leonardo Picciani, va fer oficial una nova inversió de 24 milions de dòlars per augmentar la seguretat als carrers, als locals d’oci i als estadis. Fins a 85.000 policies vetllaran per mantenir la calma a Rio durant el torneig, gairebé el doble dels què van fer la mateixa feina a Londres 2012, on s’hi van implicar 47.000 especialistes.
Un estudi dirigit pel profesor Bent Flyvbjerg de l‘Escola de Negocis Saïd, de la Universitat d’Oxford, conclou que els JJ.OO. de Rio tindran un sobrecost total d’un 51%, el que signifiquen 1.600 milions de despesa extra, en un pressupost marcat en 3.000 milions de dòlars americans. Tot i que aquest augment queda lluny de la inversió final realitzada en d’altres edicions dels Jocs, com Barcelona 92 o Mon-treal 76, aquest 51% de sobrecost significa un cop molt dur per a l’economia del Brasil, que veu reduïts els serveis públics bàsics mentre una petita part del país gaudeix de l’esport i dels milions invertits. En referència als sobrecostos de les darreres edicions, Rio, amb aquet 51%, resta a una distància sideral de Mont-real 76, amb un 720%, i de Barcelona 92, que va gastar un 266% més del pressupost aprovat. Londres 2012 va tenir un sobrecost final del 76%.
El pànic a un atemptat terrorista, després de la detenció d’onze ciutadans brasilers que pretenien realitar un atac en nom d’Estat Islàmic, i el virus Zika, transmès a través dels mosquits aedes, ha fet que la venda d’entrades s’hagi estancat en els 7,7 milions, una quantitat molt inferior que en les darreres Olimpíades de les illes britàniques. En aquella ocasió, el 2012, se’n van vendre 12 milions. El Ministre de Sanitat brasiler, Ricardo Barros, ha manifestat recentment que “el risc de contraure el Zika és gairebé zero”, però esportistes com Pau Gasol -que va afirmar que guardaria esperma congelat- o Feliciano López, que ha decidit no viatjar, no ho veuen de la mateixa manera. Els germans tenistes nordamericans Mike i Bob Bryan, vigents campions olímpics de dobles, han estat els últims en renunciar a la seva participació, assegurant que “la salut de les nostres famílies és la nostra prioritat”.
Phelps, més ors que Brasil
Qui sí que serà als Jocs de Rio és Michael Phelps. Després de superar la seva addicció a l’alcohol, el nedador tornarà a participar en la “seva” competició. El nordamericà és el rei de l’aigua, tal i com demostren les seves 18 medalles d’or en cinc Jocs Olímpics, des que va debutar a Sidney 2000 amb només 15 anys. Als 19, a Atenes 2004, va aconseguir les seves primeres sis medalles d’or en les proves de 100 i 200 metres papallona, 200 i 400 metres lliures individuals i 4×100 i 4×200 metres d’estil lliure individual. Aquestes 18 medalles d’or de Phelps contrasten amb les 11 aconseguides pel combinat del Brasil, organitzador d’aquests jocs, al llarg de la història de les Olimpíades.
Juntament amb Michael Phelps, Rio 2016, que tindrà l’honor d’acollir els primers JJ.OO. de Sudamèrica, comptarà amb la presència de més de 10.900 esportistes, procedents de 206 països i agrupats en 42 esports. Entre tots aquests atletes es repartiran 4.924 medalles. Pel que fa la cobertura periodística, tal i com va succeir a Londres 2012, prop de 20.000 professionals estaran acreditats per seguir el global de les proves, que ja van començar el dimecres 3 d’agost i que duraran fins el 21 d’aquest mateix mes.
