Ara tu, ara jo, ara ell. El 9, el 10 i l’11 del Barça són molt bons contra defenses tancades, i amb espais, com avui, es converteixen en una màquina. L’atreviment del Leganés, admirable i suïcida a parts iguals, ha ofert al trident blaugrana un mar de metres deserts per explotar la seva qualitat. I el recital ha estat complet: tots tres han fet gols i se n’han regalat. Ara Suárez assisteix a Messi pel 0-1, ara Messi li torna a Suárez pel 0-2, ara Messi connecta amb Suárez i ell li passa a Neymar pel 0-3, ara Suárez habilita Neymar amb l’exterior, aquest provoca penal i Messi el transforma pel 0-4. Feina feta i a dinar.
El trident fa gols de tots els colors, però darrerament s’està especialitzant a marcar-los a porteria buida, senyal de la seva potència i habilitat. És tant el talent de Messi, Neymar i Suárez que poden arribar entrant amb pilota fins a la xarxa. Si dimarts contra el Celtic ho van aconseguir contra una defensa de cinc força replegada, aquest matí ho han fet davant el plantejament a tot o res dels madrilenys, que han jugat molts minuts amb un 3-4-3 pressionant, amb marcatges a l’home i arriscant-se a un tres contra tres sense xarxa contra la davantera barcelonista. Massa per a tres centrals que aquest any debuten a Primera, venuts en els contraatacs, pagant errors dels seus mitjos i, en definitiva, carn de canó per a l’elit atacant del futbol mundial.
Ja ho intuïen els enginyosos publicistes del Leganés, que van promocionar el partit amb una imatge de Messi i l’eslògan “Lo que Dios quiera (o no)”. Ja a l’estadi, Butarque –11.000 espectadors, més petit que el Miniestadi-, una gran pancarta deia “Humildad y sacrificio”, però durant una bona estona l’equip de la perifèria de Madrid ha volgut jugar com un gran, o més, perquè feia molt de temps que un rival no plantava un esquema tan ofensiu contra el Barça. I als de Luis Enrique els ha costat un quart d’hora copsar de què aniria el partit.
Segurament, el primer en adonar-se’n de la trampa que pretenia el Leganés ha estat Suárez, que ha demanat que li llancessin pilotes altes cap a ell i no intentessin sortir controlant des de darrera. L’entrenador asturià ha fet cas a l’uruguaià i ha ordenat a Ter Stegen saqués en llarg. Així, sense Busquets ordenant i equilibrant, amb un camp de dimensions reduïdes i un contrari temerari, el Barça ha tirat de pragmatisme i, més que mai, ha confiat al trident que resolgués el matx. Luis Enrique havia anunciat amb l’alineació que no seria un dia de floritures de migcamp ni de possessió abusiva, sinó de contundència a les àrees. I el plantejament local encara ho ha reforçat més. Era qüestió que apareguessin les tres bèsties de davant perquè el partit quedés desequilibrat. I el 9, el 10 i l’11 no perdonen. Ara tu, ara jo, ara ell.
