La FIFA segueix essent el centre d’atenció en diversos casos de presumpta corrupció, com en la compra-venda de vots per escollir les seus dels propers dos Mundials de futbol, que es disputaran a Rússia i Qatar els anys 2018 i 2022, respectivament. Les investigacions, però, també s’enfoquen en direcció oposada i viatgen fins els inicis del 2000, quan Alemanya va ser seleccionada com la seu de la Copa del Món del 2006.
Ahir divendres, la Federació Alemanya de Futbol (DFB) va fer públic un informe en el qual no queda resolta la qüestió de les sospites d’una possible gestió fraudulenta per aconseguir la seu del Mundial disputat l’estiu del 2006 en terres germàniques. La investigació conclou que “no hi ha proves de la compra de vots”, tot i que “no es pot descartar per complet” que es produïssin.
De fet, l’informe realitzat pel bufet d’advocats Freshfields, conté diversos moviments opacs de diners des d’un compte bancari del mateix Franz Beckenbauer, anterior vicepresident de la DFB i cara visible de la candidatura del seu país pel Mundial de futbol. A més, també s’ha descobert una transferència de 10 milions de francs suïssos (uns 9 milions d’euros) des del compte del bufet d’advocats suís Gabriel&Müller a una empresa qatariana de la qual l’únic propietari n’era l’expresident de la Federació Qatariana de Futbol, Mohamed bin Hammam, inhabilitat de per vida per diversos casos de corrupció relacionats amb el món del futbol.
L’advocat de Freshfields, Christian Duve, considera “encara misteriós” l’acord signat per Beckenbauer amb l’expresident de la Concacaf (Confederació de Futbol de Nord-Amèrica, Centreamèrica i Carib), Jack Warner, en el que s’incloïen “ajuts més enllà dels que hi ha en altres acords comparables”. Warner també va ser inhabilitat de per vida en el marc de la investigació oberta per la Interpol el mes de juny passat, en el que se l’acusa de crim organitzat, frau electrònic i blanqueig de capitals.
