Messi és un líder silenciós. Sovint l’acusen de no ser temperemental, però els seus silencis parlen per si sols. Mai li ha calgut aixecar la veu doncs el seu geni, el seu caràcter, es transforma en gols, regats i actuacions inversemblants sobre el terreny de joc.
No se li recorden grans estripades verbals, tampoc respon a les crítiques que rep des de Madrid o des del seu país, els dos únics punts geogràfics del món on encara dubten de la supremacia del crack argentí.
Però Messi ahir va saltar, empipat i enrabiat, a defensar el seu amic Neymar. El brasiler va rebre l’impacte d’una ampolla quan celebrava el 2-3 amb els seus companys. Ràpidament, Messi va alçar el puny per celebrar el gol, dedicant-lo a la grada valencianista al crit de: “la conc… de su madre”
La celebración de Messi, después del botellazo. Fan. pic.twitter.com/fCw1AhqoM9
— VenezuelaCulé (@VenezuelaCule) 22 d’octubre de 2016
No és la primera vegada que Messi celebra un gol important mirant a la graderia rival. Al Santiago Bernabéu, la temporada 2013-2014, després de fer el 3-4 de penal, Messi va portar-se l’escut de la samarreta als llavis, el va petonejar i va assenyalar a la zona del “galliner”, on habitualment s’ubica l’afició visitant quan visita l’estadi del Madrid
Tots els actes de Messi tenen un per què, encara que no sigui excessivament expressiu. Fins i tot no cantar l’himne del seu país, acte que li ha comportat milers de crítiques:
Hem vist a Messi plorar cada cop que ha perdut una final amb l’Argentina. L’hem vist celebrar, patir i també, de manera menys habitual, emprenyar-se. De vegades, el geni, també treu el seu geni.
