Assequible, funcional i robust. El Duster és com una butlleta premiada. Va nèixer per a satisfer les necessitats dels que busquen una eina de transport econòmica i, amb el temps, ha demostrat estar preparada pel dia a dia perquè reserva prou espai interior, és fàcil de dur i te capacitat per abandonar els itineraris asfaltats de tant en tant. Porta una primera ultracurta que associada al dCi-110 de Renault li permet superar obstacles d’autèntica dificultat.

Sense luxes ni grans refinaments però amb una estampa aventurera que defineix clarament la seva vocació multidisciplinar. El Dacia Duster sedueix per preu i capacitat motriu. Fa mesos que acapara els primers llocs de les llistes de vendes del segment i pel carrer cada cop se’n veuen més.

Amb unes dimensions francament compactes (fa 4,31m. de llarg x 1,82 d’amplada) el podrem estacionar en el mateix forat que posaríem un Mégane però amb la particularitat que, estèticament, passarem menys desapercebuts. Les línies del morro del Duster li proporcionen bona part de la personalitat i l’allargament dels passos de roda, les taloneres, el disseny dels paracops i les barres longitudinals al sostre, acaben per arrodonir la proposta. Som davant d’una mena de berlina de cinc portes de dos volums preparada per exercir de tot camí. La carrosseria d’aquest model viatja per sobre de la mitjana en distància respecte del terra (més de 210 mm.), munta rodes més grosses (de 16 polzades), arriba amb estanqueïtat millorada i porta afegides algunes proteccions als baixos. L’aparença del cotxe, doncs, ja convida a aventurar-se per camins no massa complicats on hi hagi àngles d’atac per sota dels 30º.

A l’interior, hi trobarem pocs revestiments però, en canvi, una posició pel conductor un xic més elevada que es tradueix en una magnífica visibilitat en qualsevol direcció. L’austeritat de l’habitacle es nota també en el fet que el seient no disposa de regulació en alçada ni el volant, en profunditat. Els rellotges indicadors tampoc són pas revolucionaris però la seva lectura és millor que la d’alguns vehicles més cars.

Capaç de mantenir mitjanes legals i sostenir consums al voltant dels sis litres, el Duster permet adaptar la seva capacitat motriu a través d’un comandament situat a la part inferior de la cònsola central. El mode Auto reparteix equitativament la força del motor entre els eixos en funció de l’adherència mitjançant un acoblador electromagnètic d’orígen japonès. En posició Lock, la transmissió es bloqueja electrònicament de forma integral entre les quatre rodes per superar superfícies accidentades. I en mode 4X2, la motricitat es concentra a l’eix davanter amb un estalvi notable de combustible i emissions. El mèrit aquí l’hem de buscar en el motor Renault 1.5 dCi de 110 CV que munta en detriment del dCi de 85 CV amb la mateixa cilindrada, que passa a la història. L’increment de potència optimitza prestacions i redueix tres dècimes el consum mitjà. El Duster dièsel que hem estat portant duu una caixa de canvis de 6 velocitats amb una primera extremadament curta pensada per a les zones accidentades i per arrencar amb més garantíes a plena càrrega en un pendent o trialera.

L’hem d’entendre com un 5 1 amb una primera pensada perquè actúi de reductora i de “control de descens” i estalvïi desgast mecànic. La unitat que hem estat portant no és especialment pesada però presenta una aerodinàmica nefasta. No obstant això, la relació curta del canvi permet recuperacions més immediates i una conducció de nota. El refinament general i la sonoritat mecànica s’entesten a restar punts al conjunt però s’ha de reconèixer que les bones formes del dCi fancès que ara munta compensen força aquestes servituts. L’aplomo en autopista resulta sensacional fruito de les seves àmplies cotes en batalla i, sobretot, amplada de vies, la qualitat de les suspensions és digne d’elogi i la seva actitud en els revolts resulta natural, oferint un guiatge satisfactori i una alta precisió de trajectòria fins i tot quan des del volant se senten amb nitidesa els sots que afrontem. La capacitat d’absorbció, en resum, és total, ‘empassant-se’ quasi tot al seu pas amb només un terç del seu recorregut. En opció ESP. No seria un element de rigorosa necessitat, però mai és sobrer.

A camp obert, més sorpreses encara. El confort segueix sense degradar-se en pistes y l’amortiment es comprimeix i s’exten com si no tingués límits, resultant bastant difícil fer ‘despenjar’ alguna de les seves rodes. Ràpid i eficaç, reparteix tracció, baix pes i destacables àgles d’atac i sortida. Amb l’ajuda del motor i unes rodes que proporcionen una adherència satisfactòria, la inestimable col·laboració del bloqueig de diferencial central i la sensació de robustesa, només el sentit comú podria obligar-nos a cercar un camí alternatiu.

Qui acabi comprant aquest cotxe disposarà de 475 litres de capacitat al maleter (1600 amb tots els seients plegats). En l’ús qüotidià a nosaltres ens ha sorprès l’agilitat de la direcció, que el fa molt maniobrable, i el fet de no acusar inèrcies ni consums desorbitats degut a què pesa poc (1.250 kg).

La darrera proposta de Dacia, doncs, sembla que busqui convertir-se en el Renault-4 del segle XXI. Aquell auto ferm amb el qual podíes anar a la feina o al tros a diari i acompanyar la família d’excursió el cap de setmana per provar d’omplir un cistellet de cargols o rovellons. Preserva una immillorable relació entre cost, versatilitat i fermesa i explota encertadament la moda ‘low cost’ automobilística de produir cotxes bàsics però funcionals.

A favor :
– Motor
– Relació preu-qualitat
-Possibilitats d’us

En contra :
– Refinament dels acabats/sonoritat
– Fressa de la transmissió
– Safata per tapar el maleter

Fitxa Tècnica:

Quatre cilindres: en línea, turbo. 1499 cc 110 CV dièsel
Acceleració de 0 a 100 km/h: 13.9 s.
Velocitat màxima:172 km/h
Pes: 1.325 kg
Consum mitjà: 6.2 litres
Preu : 17.600 euros



Nou comentari