C.F. Badalona, C.E Sabadell, Girona F.C., Gimnàstic de Tarragona i Barça B. Per primera vegada després de divuit anys, aquest cap de setmana hi ha la possibilitat que la temporada vinent aquests cinc equips catalans de futbol s’enfrontin a la categoria de plata, la segona divisió A. Però, és rendible aquesta categoria? Poden aguantar els equips les exigències d’aquesta meta esportiva? El somni esportiu es converteix per aquests clubs històrics en un maldecap financer i de gestió?
L’afirmació del director general del Girona, Joaquim Torrecillas, és contundent: “El futbol és una màquina escurabutxaques”. El Girona ha passat un any complicat. El club ha hagut de fer una ampliació de capital de 3 milions d’euros per evitar el concurs de creditors, ja que l’entitat arrossegava un deute de 4 milions d’euros. Aquesta operació ja ha estat coberta i el 99% de les accions han estat adquirides per Josep Delgado, propietari del Girona FC. Delgado, en parador desconegut, està en recerca i captura per un suposat frau a Polònia. Ara la situació del Girona és de flux sanejat.
Els jugadors del Nàstic van rebre ahir les seves nòmines de fa 3 mesos
Un altre club que també ha passat penúries ha estat el Nàstic. Ahir, els jugadors van cobrar després de no rebre una nòmina des del mes de març. Actualment, el Gimnàstic de Tarragona té un deute de set milions i mig d’euros que pagarà en deu anys. Té un crèdit sindicat amb tres entitats bancàries per valor 3,6 milions d’euros i una garantia municipal de sis milions d’euros en deu anys –per fer front al crèdit-. A més, el club també té un deute amb hisenda a cinc anys.
Ara bé, segons el seu director general, Lluís Fàbregas, sí que és rendible jugar a la categoria de plata perquè “a Segona A, un pressupost ben gestionat, té uns ingressos garantits”. Torrecillas, del Girona, hi coincideix: “si la gestió es fa amb austeritat i moderació, sí que surt a compte per la venda de drets televisius i els ingressos que abona la lliga professional de Futbol”. I afegeix: “Surt a compte jugar a segona A, la ruïna és jugar a Segona B”, conclou.
Es tripliquen les despeses
I és que “el dia que ascendeixes el representant de Mediapro t’espera a la llotja amb un xec de dos milions tres-cents mil euros anuals en concepte de drets audiovisuals”, explica Torrecillas. Això és el que li va passar al Sabadell fa un parell de setmanes quan va ascendir i espera triplicar el seu pressupost gràcies als drets audiovisuals i els ingressos de la lliga.
Però si tenim en compte com estan els clubs, no tothom sap gestionar l’augment dels ingressos. “Haurem d’aplicar sentit comú i coherència, com fins ara”, explica el tresorer del Sabadell, Francesc Font. I és que a la categoria de plata es tripliquen els ingressos, però també les despeses. “Abans anàvem al partit cadascú amb el seu cotxe i quan s’acabava, cadascú a casa seva. Ara, s’haurà de muntar una infraestructura molt més gran pels desplaçaments”, apunta.
El Sabadell també arrossega un deute històric: quan va baixar de primera a tercera es van produir moltes despeses per impagament. L’entitat té un deute quantificat de 400.000 euros amb la lliga de futbol professional i 200.000 euros amb hisenda. L’ascens a segona A comportarà més despeses, ara, el camp s’haurà d’adequar a la normativa de la categoria. Tocarà posar torns a les entrades al camp, sectoritzar la graderia i posar seients a la part que no en té.
La directiva confia en l’any de moratòria que deixa la lliga per a poder fer les obres. Segons Font, al Sabadell li suposa més esforç estar a segona B que a l’A, perquè “pel seu estadi i infraestructura, hem patit més pels ingressos de la lliga de futbol professional”.
El Barça B, l’excepció
Tot i jugar en la mateixa categoria, el Barça B econòmicament està en una altra divisió. Cap dels altres equips catalans a Segona A té una estructura tan potent darrere com La Masia, ni la força d’un club com el Barça. Ser el petit d’un dels grans té els seus avantatges.
Resultats econòmics i esportius: dos móns paral·lels
Tots els clubs asseguren que la segona A és rendible si els comptes es gestionen bé, però a la vegada, tots arrosseguen deutes. El Nàstic ja ha decidit que de cara a l’any vinent el pressupost es rebaixarà el 20%.
Una mesura que ja va prendre el Badalona quan va preveure l’exercici actual, ja que va rebaixar el pressupost a la meitat, fins als 1,854 milions d’euros. L’equip badaloní es pot convertir aquest cap de setmana en el cinquè equip català que la propera temporada jugarà a segona A. Segons el seu vicepresident econòmic, Joan Guinart, els comptes del club estan sanejats i equilibrats: si l’equip puja el pressupost es duplicarà d’1,8 milions d’euros a 4,3.
Tot i les dificultats econòmiques, els clubs desvinculen els comptes dels resultats esportius. Al Sabadell, recorden equips com l’Alcorcón i el Nàstic es posa com exemple, “fa dos o tres anys teníem un pressupost força elevat -13 milions d’euros- i els resultats no van ser tant bons”, apunta Fàbregas. El Girona, tot i no queixar-se del suport administratiu, recorda que per exemple, al País Valencià, els equips cobren un milió d’euros per portar el logotip del Canal 9.
En definitiva, en un moment de crisi com l’actual on s’ajusten pressupostos, els equips esperen que els resultats siguin inversament proporcionals als comptes del club.
