Helena Casas (Vila-seca, 1988) té avui el bitllet olímpic per a Rio per a ciclisme en pista de velocitat per equips, individual i keirin, i ha fet història perquè és la primera corredora estatal que ho aconsegueix, però no ho ha tingut gens fàcil. Casas es va presentar al Mundial del 2013 a Minsk amb els ingressos justos i si no obtenia una bona classificació que li donés accés a la beca ADO el seu somni molt probablement hagués trontollat. Ella mateixa ho recorda amb un nus a la gola. “El ciclisme hagués deixat de ser una prioritat”, admet. No va ser el cas. Va acabar setena per equips i va entrar en el sistema de beques del Consell Superior d’Esports (CSD). Allò va suposar un punt d’inflexió en la seva trajectòria: passava a ser professional.

Casas iniciava aleshores la llarga batalla per ser olímpica. A Londres 2012 no hi va anar per poc i l’objectiu de ser a Rio 2016 es convertiria en el motor del seu entrenament, del seu dia a dia invisible a ulls de tothom o com a molt d’un breu a la premsa quan firmava un gran resultat en un campionat de l’especialitat. La realitat és que ho ha aconseguit. Com una feina de formiga, ha anat sumant punts durant dos anys en Europeus, copes del Món i Mundials fins a ser quarta amb la seva companya Tania Calvo, quan només les cinc primeres parelles continentals es classificaven. França va ser cinquena i Gran Bretanya, sisena, va quedar fora.



Més notícies

Nou comentari