La marca bavaresa ja fa un temps que reserva els nombres parells de la seva gamma per identificar els seus models amb silueta de cupè. El 420 Gran Cupè és el darrer integrant d’aquest grup. Parlem d’una berlina de cinc portes de silueta extremadament atractiva que manté la longitut, amplada i preu de la variant de dues, millora per tant l’accesibilitat a l’habitacle i incrementa un xic l’espai de les places posteriors i el volum final del maleter.

En el Sèrie 4 Gran Cupè els trets i les línies de la carrosseria marquen la pauta. Generós en quotes i mesures, viatja autènticament arrelat a l’asfalt, amb aquell deix senyorial dels grans cotxes i un confort de classe superior. Capó llarg amb sostre baix; doble engraellat ovoide frontal amb grans entrades d’aire o les pròpies rodes sobredimensionades col·laboren a otimitzar-li l’estampa. Presenta les mateixes mesures exteriors que el cupè convencional però guanya dues portes addicionals sense marc per accedir a les places posteriors i incrementa en 112 mil·limetres l’alçada final del cotxe. El toc d’esportivitat l’aconsegueix amb la caiguda del sostre, amb l’exquisit joc de línies, amb la porta de generoses dimensions que cobreix ara el maleter i amb la cintura del cotxe. La contundència de la seva estampa ve donada pel protagonisme que agafen els passos de roda i els grups òptics, d’un disseny ben particular. Centímetre en mà ofereix unes quotes d’habitabilitat simplement acceptables però, a la pràctica, guanya sensació d’espai perquè es beneficia d’una gran superfície de vidre i, per tant, de més lluminositat interior. L’únic inconvenient remarcable a l’habitacle és el túnel de transmissió, que condiciona el confort del passatger central posterior. En qualsevol cas, amaga una de les majors distàncies entre eixos de la categoria, hereta el millor esquema de suspensions dels alemanys i preserva un bon repartiment de pesos.

Acabats i materials ratllen la perfecció i la insonorització és inaudita. Aconseguir una bona posició davant del volant és una feina fàcil aquí. Els seients son confortables i enbolcallants, la posada en escena és més aviat sobria però tot ho trobes allí on esperes i l’ordre impera. El maleter s’obre de forma automàtica i a distància també. Reserva 480 litres per a l’equipatge, 35 més que el cupè de només dues portes i, plegant els respatllers posteriors (40/20/40) obtenim una capacitat total de 1300 litres. El llistat de “gagets” que duu és inacabable. Els fars bi-xenó amb sistema d’il·luminació LED diürna forma part de la dotació de sèrie a l’igual que les llandes de 17 polzades, el sistema de posada en marxa sense clau, el climatitzador bi-zona o el volant multifunció i els sis altaveus de l’equip d’àudio. Porta també sistema de detecció d’objectes en l’angle mort i el de canvi involuntari de carril o el d’ajut acústic a l’estacionament. Afegeix sistema de regulació activa de la velocitat, que és capaç d’incidir en els frens per mantenir la distància que prèviament li hem marcat respecte del vehicle que va al davant i, opcionalment, Surround View, que proporciona imatges en temps real a través de cinc càmeres estratègicament distribuïdes en el perímetre del cotxe o l’interessantíssim sistema Nigth Visió, que funciona a partir d’una càmera angular d’infrarojos que detecta els objectes que generen calor, com ara les persones o els animals i que esdevé especialment útil quan circulem de nit.

Nosaltres hem provat el 420 Gran Cupè animat pel propulsor dièsel de quatre cilindres 2.0 i 184 CV. Un motor prestacional de funcionament molt refinat que arriba associat a un canvi automàtic de 8 vel. que el sitúa als 100 Km/h en només 7 segons i li permet superar els 230 Km/h. Parlem d’un giny amb molt poques vibracions que duu sistema Stop/Start de parada i engegada automàtiques i un selector amb tres modes de conducció. El mode EcoPro està enfocat a reduir consums; l’Sport aguditza el tacte i la resposta del pedal de l’accelerador, endureix l’assistència de la direcció i apura més el traspàs de relacions. El mode Confort proporciona una resposat més equilibrada.

Com és norma a la casa, el BMW que avui analitzem empeny només pel darrere però l’arsenal tecnològic que aglutina s’ocupa de garantir la motricitat en tot moment. Sobre paviment bó, la petjada d’aquest cupè és molt franca i només en trams irregulars podrem notar com l’eix posterior qüestiona la compostura. En qualsevol cas, haurem de forçar molt el ritme per activar els controls electrònics de seguretat o comprometre l’alt nivell de confort i seguretat que proporciona el cotxe. I en aquest hipotètic escenari queda clar que sempre comptarem amb la col·laboració d’un equipament de frens disposats a actuar amb fermesa i precisió mil·limètrica.

A favor:
– Estètica, habitabilitat i sensacions.
– Combinació subtil del luxe i l’esportivitat
– Tecnologia aplicada

En contra:
– Massa contingut tecnològic opcional
– Espai per a les cames del cinquè passatger
– Absència de roda de recanvi

Fitxa tècnica

Motor: Davanter longitudinal. 4 cilin. 1.999 c.c 184 CV. Gasòil.
Tracció: Posterior
Canvi: Automàtic-seqüencial de 8 vel.
Frens: Discs vent/discs vent.
Vel. Màx: 231 Km/h
Accel. 0 a 100 Km/h: 7,7 s.
Consum mitjà: 4,7 litres

Preu: 44.900 euros.

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari