El Barça és un club únic, diferent. Molt poques entitats esportives al món segueixen sent propietat dels seus socis, sobretot a la Lliga espanyola, on només el Reial Madrid, l’Athletic Club de Bilbao i l’Osasuna s’aproximen al model dels blaugrana d’associació sense ànim de lucre. De fet, aquests tres conjunts haurien d’assemblar-se en pràcticament tots els aspectes de funcionament, però la realitat demostra que el Barça segueix essent especial.
La capacitat de decisió dels seus socis és immensa, tot i les dificultats per fer participar la globalitat dels associats en referèndums vinculants o consultes populars alhora de prendre decisions transcendentals, i dista de la línia seguida per Florentino Pérez i el seu Reial Madrid, on la bunquerització del club envers la premsa -i conseqüentment cap als seus socis- l’ha fet allunyar de la proximitat mantinguda fins a principis dels anys 90. El magnat de la construcció s’ha inventat uns estatuts a la seva mida i ha fet del club madridista la seva joguina, un divertimento del qual gaudeix des de la poltrona, sabent que cap rival li fer ombra a nivell electoral.
El Barça, però, com la societat catalana, segueix advocant per la democràcia i per escoltar l’opinió dels seus propietaris. L’estiu passat, Josep Maria Bartomeu, que havia heretat la presidència el 23 de gener del 2014 després de la dimissió de Sandro Rosell, va decidir convocar eleccions per acabar amb “el soroll a l’entorn del club”, tal i com ho va explicar el mateix president, conscient que -tot i el control de la majoria dels votants-, s’arriscava a perdre la posició privilegiada a la llotja del Camp Nou. El triplet aconseguit pel primer equip de futbol i la relació gairebé de clientelisme amb les Penyes va facilitar la feina al continuisme.
I ara, poc més d’un any després, la junta directiva se sotmetrà a una qüestió de confiança. Reproduint la decisió del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els màxims dirigents blaugrana posaran a disposició de l’Assemblea General Ordinària -principal organ de govern-, el proper 29 d’octubre, la possibilitat d’aprovar o suspendre la gestió del seu primer any de mandat, amb la conseqüència d’haver de plegar veles i recollir les seves pertinences en el cas de vot negatiu. Pocs clubs al món, ni tan sols els que són propietat dels seus socis, tindrien aquesta valentia.
Ara bé, la qüestió principal -i que precedeix la consulta- és si l’Assemblea és realment representativa de tota la massa social. A l’Assemblea hi seran convocats 4.494 socis compromissaris: 857 venen seleccionats directament del Senat (socis més antics del club) -inamovibles-, 21 són els membres de la junta directiva, quatre formen part de la Comissió de Disciplina, cinc de la Comissió Econòmica i, finalment, 30 presidents de les federacions territorials de Penyes, que se sumen als 3.570 compromissaris designats per sorteig. A més, no tots els socis disposen d’un dels requisits imprescindibles per ser escollits compromissaris: tenir una antiguitat mínima de cinc anys de carnet. Força limitacions per poder participar de les decisions importants.
Quina serà la pregunta per als compromissaris?
Aquest dilluns, la directiva blaugrana va confirmar la inclusió d’aquesta ratificació de la gestió en l’ordre del dia de l’Assemblea, tot i que no va detallar-ne els ítems a tractar. La junta directiva ha executat amb èxit i amb fracàs diversos aspectes que podrien -o haurien- d’integrar la llista de conceptes a votar, però l’únic punt decidit i fet públic és el corresponent al pacte amb la Fiscalia per tancar el cas Neymar a Barcelona. Sense cap explicació elaborada, es desconeix a hores d’ara quin serà el procediment de votació, si les qüestions es debatran per separat o si, pel contrari, s’acumularan en una sola decisió final.
El dubte és si les renovacions de Neymar Jr i Sergio Busquets, el triplet i el trident i l’èxit del primer equip de futbol s’han de votar incloses en un recull que contingui situacions com el cas Neymar, can Rigalt, la sanció de la FIFA, el recurs per l’acció de responsabilitat contra la junta de Joan Laporta o la gestió de les estelades amb la UEFA. Aprovar els triomfs del futbol significarà, també, aprovar el pacte amb la Fiscalia, on el club ha acabat condemnat per frau fiscal?
