Una pífia de Marcelo Díaz ha ajudat Alemanya a proclamar-se campiona de la Copa Confederacions (1-0). Sant Petersburg, a Rússia, allà on es disputarà el Mundial del proper estiu, ha vist com, de nou, la selecció de Joachim Löw aixecava un nou títol de nivell mundial, després d’una final magnífica on els alemanys han fet bona la famosa frase pronunciada per Gary Lineker: “el futbol és un joc d’onze contra onze on sempre guanya Alemanya”.
I això que la selecció xilena ha iniciat el partit tal i com acostuma a arrencar, amb una altíssima pressió individual, ofegant la sortida de pilota del seu rival i tancant a la selecció alemanya a pocs metres de la seva pròpia àrea, tot i l’interès de Ter Stegen d’allunyar els seus centrals de la zona de perill. Xile ha superat clarament Alemanya en els primers vint minuts de partit: amb la defensa molt alta -i eficaç-, amb un esforç col·lectiu de recuperació després de les pèrdues de pilota, amb un joc directe destinat a sorprendre, amb una exhibició d’assistències i posicionament d’Arturo Vidal i amb força arribades a l’àrea que haguessin pogut significar el lideratge en el marcador de la selecció dirigida per l’exblaugrana Juan Antonio Pizzi.
Però el combinat del ‘macanudo’ no ha estat encertat davant la porteria rival, com tampoc ho ha estat a l’hora de construir des de les zones més atrassades del camp. Les bones oportunitats de Charles Aránguiz, Arturo Vidal i Alexis Sánchez no han acabat a l’interior de la xarxa, a diferència de la primera gran arribada de la Mannschaft. Un gravíssim error del migcampista del Celta de Vigo Marcelo Díaz en la sortida ha provocat l’entrada a l’àrea de Timo Werner i Lars Stindl, tots sols, per encarar a plaer la porteria de Claudio Bravo. El davanter del Borussia Mönchengladbach ha aprofitat la passada de la mort de Werner, del Leipzig, per obrir el marcador i llançar per la borda el considerable esforç de la selecció xilena.
A partir d’aquell moment, Xile ha dubtat, sobretot en la creació. El futbol directe havia estat l’única manera, fins aquell moment, de sorprendre la campiona del món i el pas endavant dels alemanys ha fet retrocedir ‘la roja’, obligant-la a iniciar les jugades des del darrere. La poca clarividència en la sortida i els nervis de futbolistes com Díaz, que ja havia comès un greu error, han provocat pèrdues de pilota conflictives en camp propi, uns regals que Alemanya ha aprofitat per generar més perill i posar la por al cos a la selecció llatinoamericana.
La segona part s’ha assimilat a la primera. Pressió de Xile, ocasions per als de Pizzi i bons contraatacs dels alemanys, que han acabat fent bo el gol de Timo Werner per aixecar la Copa Confederacions. El proper estiu, Alemanya defensarà -en el mateix país on s’ha proclamat campiona- el seu títol de millor selecció del món.
El VAR i una decisió controvertida
Quan es diuen jugats quinze minuts de la segona part, l’àrbitre ha aturat el partit alertat pels seus assistents de vídeo. Alguna cosa havia passat. Efectivament, com han desmostrat les repeticions televisives, el migcampista xilè Gonzalo Jara havia agredit Timo Werner amb un cop de colze molt dur a la mandíbula. Tot i la visualització de la jugada -molt clara-, l’àrbitre Milorad Mazic ha decidit no expulsar Jara i ensenyar-li només la targeta groga. Una decisió que fa dubtar, i molt, de la polèmica que pot generar l’utilització d’aquesta tecnologia, d’altra banda, necessària i eficient en la majoria de casos.
No sirve de nada el #VAR Gonzalo #Jara le dio un codazo en la cara a Timo Werner! Era roja directa y solo fue tarjeta amarilla #GERCHI pic.twitter.com/0gOtQTHWP4
— Franz Gomez (@franz_gomez) 2 de juliol de 2017
