Sud-àfrica i la narrativa culer

"Es pot aplicar el zoom quan es dissenyen aquestes gires i seleccionar, no només en funció dels interessos econòmics, sinó buscant les que ajudaran més a teixir la narrativa de l'entitat"

Uns 90.000 espectadors van poder gaudir, a uns tres euros per entrada, el partit entre el FC Barcelona i el Mamelodi Sundowns (1-3), aprofitant els actes de commemoració del centenari de Nelson Mandela. L’estadi on Iniesta va entronitzar la selecció, a Johannesburg, va fruir de futbol d’alt nivell ara amb el Barça, malgrat que a final de temporada sempre fa mandra haver de volar durant deu hores per un partit amistós de tipus promocional. Però, en l’actual indústria del futbol, la pela és la pela. I, Messi, déu nostre senyor: els crits de la graderia quan l’argentí va sortir a escalfar van ratificar qui és la gran icona del futbol mundial. Ni Cristiano, ni Neymar –que, per cert, l’argentí no vol veure ni amb pintura vestit de blanc–. Amb Leo a l’expedició, el Barça ingressarà una calerada pel partit, a la vegada que pot aprofitar l’oportunitat per mantenir la narrativa del “més que un club al món” que ben poques entitats poden presumir.

 

Després d’anys que aquest relat inaugurat el 2006 (amb l’acord entre Unicef i la junta de Joan Laporta) hagi tingut llums i ombres, l’entitat necessita aquest tipus d’accions promocionals per mantenir viva l’excepcionalitat que fa del Barça un club genuí, una entitat admirada arreu del món pel seu compromís social. De fet, en pocs dies la junta de Josep Maria Bartomeu ha pogut enfortir la seva imatge institucional amb tres cops d’efecte: a l’impacte al continent africà del partit contra el Mamelodi Sundowns, s’hi suma el fet que el club ha sortit vencedor del conflicte amb la UEFA per l’exhibició d’estelades en competicions europees, així com també el cop de puny sobre la taula de la directiva portant als tribunals la requisa d’estelades i símbols grocs a l’entrada del Wanda Metropolitano a l’inici de la final de la Copa del Rei. De fet, davant del Senat, Bartomeu va mostrar la seva cara més política (ja era hora!), més compromesa amb uns valors fundacionals que, precisament amb la seva gestió, s’ha anat descafeïnant de mica en mica.

 

Però, l’acció a Sud-àfrica és especialment rellevant per la narrativa de l’entitat. Possiblement, en un moment de globalització absoluta d’aquest esport, el FC Barcelona combina en un mateix viatge la necessitat de promocionar la seva marca mundialment –la presència en mercats emergents i la fidelització de nous aficionats (consumidors!)– amb la voluntat d’associar aquesta marca amb un nom (Nelson Mandela) indiscutiblement vinculat amb valors com la fraternitat, la germanor o la lluita contra les desigualtats. Un dos per un valorat en tres milions d’euros, possiblement dels més ben jugats en aquest tipus d’accions dels darrers temps. Si bé l’aficionat local podria menystenir aquest tipus de decisions –i més quan les gires de pretemporada han supeditat la preparació física a la promoció econòmica–, aquesta vegada no dubtarà que el centenari del naixement de Mandela és un moment idoni per a reforçar el compromís del Barça contra la repressió.

 

De fet, el futbol a Sud-àfrica ha estat sempre associat a la comunitat negra, a aquells que es van revoltar contra l’apartheid que, esportivament, corria pels camps de rugbi. Però, es dona el cas, a més a més, que la penya barcelonista de Sud-àfrica (Mzansi Penya Barcelonista) es funda sobre els valors de la solidaritat, l’ajuda mútua, la igualtat de gènere o la lluita contra la discriminació. En aquest sentit, des de la seva fundació el 17 de febrer de 2010, els qui han de ser els ambaixadors del club en aquesta punta de món han enarborat la bandera blaugrana juntament amb la de les lluites contra la repressió a una comunitat que va viure segregada i apartada dels cercles de poder fins que Mandela els va empoderar i van dir prou.

 

Assumint que avui les grans marques futbolístiques no poden evitar projectar-se a l’exterior a través de gires o partits promocionals, accions com la de Johannesburg posen de manifest que moltes vegades es pot llegir més enllà. Es pot aplicar el zoom quan es dissenyen aquestes gires i seleccionar, no només en funció dels interessos econòmics, sinó buscant les que ajudaran més a teixir la narrativa de l’entitat. I, després d’un desembarcament als Estats Units on la premsa local no va tenir cap mena de dubte que una nova “franquícia” arribava a Nova York, també va bé trufar aquesta indústria de responsabilitat social. Si més no, per no oblidar els nostres orígens ni aquells qui van iniciar una narrativa el 1908.

Més informació

Nou comentari