No és un cas aïllat, és el pa de cada dia

Parlem d’asimetria de gènere en la representació informativa?

No fa massa dies, sortia una notícia que van etiquetar com a “escàndol sexista” al Campionat del Món d’Escalada a Moscou. L’escàndol es va produir durant la retransmissió d’una de les proves quan una de les atletes que estava competint va ser objecte d’un polèmic pla curt de les empremtes de magnesi dels seus dits a les malles de competició. I no, no se li va anar de les mans al càmera, sinó que els locutors de la retransmissió en directe ho va destacar en excés.

Podria ser un fet aïllat i, com bé van titular, tractar-se d’“UN escàndol sexista”, però el més fort és que l’atleta ja va patir un incident semblant durant la Copa Mundial. No és un cas aïllat, sinó el pa de cada dia. T’imagines estar fent la prova més important de la teva vida en aquell moment, que fa molt temps que l’estàs preparant, i que hagi de quedar marcada per aquesta basura? I no una vegada, sinó DUES! Podríem treure múltiples exemples de la cosificació del cos de la dona en el tractament informatiu de mitjans de comunicació. No hauria d’haver-hi un “escàndol sexista” per plantejar-nos parlar de la greu asimetria de gènere en la representació informativa, en què malauradament encara topem dia rere dia i, molt accentuadament, en l’àmbit esportiu. 

De manera general, els mitjans representen a les dones com una excepció, incidint en tot moment en la seva condició femenina. És tan senzill com llegir dues notícies similars en què el protagonista sigui un home i en l’altre una dona. Ràpidament, sense gaire anàlisi, podem detectar que el tractament dels protagonistes no serà mai el mateix. Aquesta diferència passa des de tractar a les dones com a elles, com a col·lectiu, traient el mèrit individual pel fet de ser una dona i atribuir-lo a tot el col·lectiu femení, fins a amplificar els errors d’elles i treure mèrit a les seves victòries. 

Que si un fet és notícia, ho és per aquell fet, no pel fet de ser una dona i, per tant, no s’ha de fer un tractament diferent tenint en compte el seu gènere. També cal remarcar que, a part de la quantitat, que ja obriríem un altre tema, pel que fa a les notícies esportives dedicades a les dones o els homes, també s’ha de fer un canvi en la qualitat. Sovint, llegeixo notícies esportives en les quals, si la protagonista és una dona, s’hi tracten o se li dona molta més importància a fets o aspectes, als quals no se li donarien si el protagonista fos un home, com és el cas del físic.

Aniria bé que fóssim conscients que totes les decisions i actituds que s’adopten en les redaccions informatives són de les quals depenen la representació dels homes i de les dones en els mitjans. I, com a conseqüència, són la representació que seguiran tenint en l’imaginari col·lectiu. És a dir, que per aconseguir una igualtat entre homes i dones, també s’ha de passar en l’àmbit de la comunicació i en canviar aquesta representació en els mitjans i, per tant, utilitzar una perspectiva de gènere en aquests. Però no és un cas aïllat, és el pa de cada dia i el seguim comprant i consumint cada dia.

Nou comentari