Hi ha coses que no haurien de passar mai en un club de la dimensió i professionalitat del Barça. No hauria de passar que el club pretengui regalar-li deu milions d’euros al Manchester City i endeutar-se encara més del que ja ho està per portar ara un jugador (Eric Garcia) que està compromès a venir d’aquí a cinc mesos a cost zero. No hauria de passar que es filtri a la premsa un informe del secretari tècnic que maltracta dos jugadors del primer equip (Umtiti i Mingueza) per justificar la urgència del fitxatge del central català del City. I, naturalment, tampoc hauria de passar, i a més és delicte, que es filtri un document tan confidencial i sensible com el contracte de Leo Messi amb la intenció evident de perjudicar el jugador, el club i beneficiar endevina a qui.
Respecte a això, es poden fer moltes teories, però el contracte no veu la llum en brut, sinó cuinat i això ja dona alguna pista. El missatge de fons és que són Leo Messi i el seu contracte «faraònic» els qui «arruïnen» el Barça. Una afirmació punyent, cridanera, que pretén establir culpabilitats i innocències en la greu situació econòmica del Barça, dies després que es fes oficial que el club té un deute acumulat de 1.173 milions d’euros. El problema és que l’afirmació és òbviament falsa. El resum és que Messi li costa al Barça 134 milions d’euros (bruts) cada un dels 4 anys del contracte, certament una morterada. El que no es diu, ni en lletra gran ni en lletra petita, és que aquesta quantitat és només el 12% del pressupost del club. El que no es diu és que tenir el millor jugador del món i de la història li suposa al Barça uns ingressos extra propers als 300 milions d’euros anuals. I el que no es diu, per exemple, és que fitxar Coutinho, Dembele i Griezmann en dos anys (2017-2019) haurà costat al voltant de 500 milions només en traspassos (caldria afegir-hi els sous), sense que aquesta descomunal inversió hagi tingut ni aspiri a tenir l’incomparable retorn esportiu i econòmic que ha donat i continua donant Messi.
No se si sabrem algun dia qui i per què, però hi ha coses que no són gens dubtoses. Una és que Leo Messi ha estat i continua sent un gran negoci per al Barça en termes econòmics i de marca perquè genera molt més del que costa. Una altra és que el seu lideratge esportiu ha estat i continua sent un privilegi pels 35 títols que el Barça ha guanyat els últims 15 anys i per tota la felicitat i autoestima que ha generat a tot el barcelonisme. I la tercera, tan clara com les anteriors, és que si el Barça està perillosament a prop del precipici és perquè algú ha decidit que es poden pagar 30 milions (18+12) per Junior Firpo, 60 milions per Pjanic (30 anys) o 160 milions per Coutinho. I aquest algú és la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, que en els últims quatre anys ha protagonitzat una gestió catastròfica en termes esportius i irresponsable en termes econòmics per com ha disparat la despesa ordinària i el deute del club. La crisi de la Covid-19 només ha fet que agreujar-ho i posar-ho al descobert.
