Luuk de Jong no és Marco van Basten, ni tampoc té res a veure amb Luís Suárez, però tampoc és Luuk de Tronc, com s’ha volgut sentenciar en els pocs mesos que porta a Barcelona. Ningú es va equivocar al portar-lo al Barça l’estiu passat, quan el Barça necessitava treure gol d’allà on fos i no tenia diners per mantenir Messi, ni per fitxar Haaland. Luuk no és un crac, ni un driblador, ni un velocista, ni tan sols el que coneixem com un killer, no aixeca passions, ni provoca cap oh! d’admiració a les grades, però la rematada amb què diumenge va donar la victòria al Barça al camp del Llevant va aparèixer majestuosa, encertada, letal, perfecte i elegant per decidir un partit que es resistia, com els que decidia el mateix Messi.

Luuk no està destinat a ser un estel al firmament blaugrana, però és un professional de l’àrea, un tipus que té la porteria al cap i un cert instint per ser al lloc que toca per fer la feina que toca per a l’equip. Ens agradarà més la connexió elèctrica entre Dembélé i Aubameyang que va rellançar el Barça al Ciutat de València o la màgia de Gavi i Pedri que va rescatar la seva essència en un partit emboirat, i aplaudirem els fitxatges de Ferran, Auba i Adama, que l’han convertit en el sisè davanter de l’equip, però van ser la iniciativa, l’ofici, l’habilitat i la impecable execució de Luuk de Jong les que van transformar la frustració de l’equip de Xavi al camp del vicecuer de Primera en la setena victòria consecutiva, que manté el segon lloc i el pols d’aquesta Lliga.

Luuk ja va donar la victòria a Mallorca (0-1) i va salvar un empat als camps del Granada (1-1) i l’Espanyol (2-2). En total cinc gols en només 335 minuts jugats, el millor percentatge de les grans lligues europees. Els seus gols han tingut el valor de donar-li sis punts més al Barça de Xavi, però també són el missatge d’inconformisme i d’autoestima, la seva i la d’aquest equip jove que es rebel·la cada dia contra el seu actual statu quo. I sobretot són una lliçó per a tots els que algun dia li han negat el respecte que mereix com a jugador del Barça i com a professional en nom de la impaciència, la frustració acumulada o, per què no dir-ho, en nom d’una grandesa malentesa. Luuk de Jong no té ADN Barça, com no el tenia Luis Suárez, ni Keita, ni Milito, ni Abidal, ni Davids, ni Larsson, ni Márquez, ni Julio Salinas i tots ells van tenir el talent i la capacitat de sumar en un projecte molt més gran i convertir-se en part dels millors trenta anys de la història del Barça.



Nou comentari

Comparteix