Per molt que costi d’acceptar, per molt que es pugui al·legar una diabòlica superposició de plagues amb la Covid, Bartomeu i el final de l’era Messi, per molt que es puguin denunciar privilegis propis d’un club-estat, la realitat és que el Reial Madrid es mira a hores d’ara el Barça des de dalt de tot dels famosos vasos comunicants. Si sumem equip, estadi, talonari i títols, podem dir que el club blanc li porta al blaugrana uns anys d’avantatge. Allà, el cercle virtuós gira a tota pastilla, el nou Bernabéu ja fa mesos que és una màquina de fer calés, Florentino Pérez llueix les 15 Champions allà on va i encara es permet fitxatges com el de Mbappé per millorar una plantilla que acaba de guanyar Lliga i Champions. La bona notícia és que el partit no s’ha acabat i el Barça té un comodí que no té el seu rival, que és la Masia, que tornarà a ser determinant per recuperar el terreny perdut en l’última dècada.
La reconstrucció està en marxa. Ho està al Camp Nou, que reobrirà portes a finals d’any; ho està als comptes, amb el primer balanç positiu en cinc anys i una lucrativa renovació amb Nike, que permetran recuperar normalitat; ho està al primer equip amb una generació de joves futbolistes del planter (Gavi, Balde, Fermín, Cubarsí, Ansu Fati, Héctor Fort i algun més) que seran cos i ànima de la nova era culer; i ho està en l’impacte mediàtic que suposa l’espectacular eclosió amb només 16 anys de la nova perla de la Masia, Lamine Yamal, en un gran escenari com era l’Eurocopa d’Alemanya, i la perspectiva d’ajuntar-lo amb una altra figura emergent com el davanter de l’Athletic Nico Williams.
Ningú sap a hores d’ara quin serà el rol i la petjada de Lamine Yamal al futbol. Sabem, això sí, que el seu rendiment, la seva precocitat i el seu rol protagonista en l’èxit col·lectiu de la selecció espanyola a l’Eurocopa són extraordinaris fins al punt que no s’albira una irrupció semblant a la primera línia des de Pelé al Mundial de 1954. Òbviament, Lamine ho té tot per fer i més val no córrer tant buscant la meta i gaudir més del camí. Però el fet és que fa vint anys la Masia es va inventar el Barça de Messi i ara s’està inventant el Barça de Lamine… El Madrid paga el gust i les ganes per replicar la icona de CR7 amb Mbappé, mentre que el Barça torna a trobar a la Masia la icona que replicarà Messi. La febre per la seva samarreta n’és un símptoma. I no hi ha millor fórmula possible per contrarestar al Madrid de Florentino i per aspirar a forjar de nou un equip capaç de manar.
