28 anys ha trigat la justícia britànica en reaccionar. Finalment, després de gairebé tres dècades sis persones han estat imputades pels tràgics fets ocorreguts a l’estadi Hillsborough de Sheffield el 15 d’abril de 1989. Aquell dia el Liverpool FC i el Nottingham Forest disputaven una de les semifinals de la FA Cup. Una allau humana provocava la mort per asfíxia i esclafament de prop d’un centenar d’aficionats del conjunt red.
Només feia quatre anys dels fets d’Heysel, una de les grans vergonyes del futbol europeu, en que moriren 39 espectadors, la majoria seguidors de la Juventus que aquell dia s’enfrontava al Liverpool d’Ian Rush. Una tragèdia que amb gran encert va descriure l’assagista francès Laurent Mauvignier a la seva novel.la Dans la foule.
Tot i que l’allau mortal no fou provocada directament pels aficionats, els successos d’Hillsborough foren un punt d’inflexió. El govern de Margaret Thatcher es decidí a actuar amb contundència contra el hooliganisme.
El gener de 1990 es va fer públic l’Informe Taylor en que es recomanava eliminar les graderies dempeus dels estadis i la instal·lació de seients a totes les localitats. Una mesura justament ara en entredit a recer del debat sobre el retorn de les safe standig areas als estadis d’Anglaterra i Escòcia. De fet el West Bromwich Albion ja s’ha ofert a la Premier League per participar en un projecte pilot tot seguint l’exemple del Cetic que des de la temporada passada compta amb una graderia dempeus pels seus fans.
A banda de recomanar eliminar aquests espais que permetien una animació més passional, l’Informe Taylor també recollia la recomanació de no vendre begudes alcohòliques als estadis, eliminar les tanques de seguretat, millorar els accessos d’emergència als camps i instal·lar circuits tancats de televisió per controlar els moviments dels aficionats. Tot plegat provocà que els clubs acabessin augmentant els preus de les entrades per poder assumir les despeses de les reformes, alguns fins i tot van recórrer als préstecs que els oferia el govern.
Fa cinc anys una comissió d’investigació independent ja va responsabilitzar dels fets a la policia. Les proves aportades i les conclusions foren tan evidents que el Primer Ministre britànic, David Cameron, es disculpà a la Cambra dels Comuns. Aquell gest, altament simbòlic, no va satisfer del tot a les famílies de les víctimes. Calia perseguir i jutjar els culpables, no podien escapolir-se novament.
La darrera la investigació, finalitzada l’abril de l’any passat, corroborà que la tragèdia no va ser cap accident sinó un delicte de negligència comès pels comandaments de seguretat de l’estadi. Els mateixos que en el seu moment, per espolsar-se la responsabilitat d’obrir les portes que van acabar provocant l’allau mortal, van atribuir els successos a l’estat d’embriaguesa dels aficionats que intentaren accedir al recinte sense entrada.
Ara el comandant de les forces de l’ordre que aquell dia supervisava la seguretat del partit, David Duckenfield, juntament amb l’encarregat de la seguretat del Sheffield Wednesday, Graham Henry Mackrell; el comandant de la policia del comtat de South Yorkshire, Donald Denton; l’aleshores inspector en cap de la policia de la zona, Alan Foster; l’oficial de policia Sir Norman Bettison i l’advocat de la policia Peter Metcalf han estat imputats per aquells fets. Al cap de l’operatiu de l’acusa d’un delicte “d’homicidi per negligència greu” de 95 persones. La víctima 96, Tony Bland, moriria posteriorment. I és que Duckenfield fou qui ordenà obrir una porta de sortida per alleugerir la congestió als accessos, fet que va permetre que prop de 2.000 seguidors entressin a unes graderies plenes de gom a gom.
Trevor Hicks, president del Grup de suport a les famílies d’Hillsborough, confessà en conèixer la noticia: “Honestament, pensava que mai arribaria aquest dia. Això és un èxit per a la societat en general”. Davant l’inici el proper 9 d’agost dels procediments penals contra els acusats per pervertir el curs de la justícia, contravenir les normes de seguretat i mala conducta en càrrec públic, la mare d’un noi de 18 anys que va perdre la vida a l’estadi, Margaret Aspinall, afirmà: “El missatge que envia això és que mai t’has de donar per vençut. Cal continuar lluitant”.
Segurament aquest llarg procés que acabarà amb 4 policies, un advocat i l’encarregat de seguretat de l’estadi asseguts al banc dels acusats aquí seria titllat d’innecessari. Perquè com sempre ens recorden, cal saber oblidar i no reobrir ferides que malmetin la convivència.
A Liverpool les úniques ferides que volien tancar eren les que patien les famílies des de fa dues dècades. Un infern personal que sembla, per fi, arribar a la seva fi. Justícia per les víctimes. Respecte per la lluita incansable per preservar la memòria dels seus éssers estimats. Tota una lliçó de dignitat.
