La jornada electoral del passat diumenge al Futbol Club Barcelona exemplifica de la millor manera possible com és la figura de Joan Laporta. Una persona que domina l’escena com ningú, de manera desacomplexada, com ha repetit Elena Fort en moltes ocasions en les últimes hores, i que té ganes de festa, té ganes de mambo. Sempre té més ganes de mambo. Els seus balls, els seus càntics i el puro i el cava de Luz de Gas ho demostren a la perfecció. I, després de cinc anys de mambo, els culers s’han encomanat d’aquest ritme caribeny del president i també tenen ganes de més, també tenen ganes de continuar-lo ballant i de fer-ho durant cinc anys més.
La racionalitat de Víctor Font no només va tornar a perdre les eleccions, sinó que va perdre vots respecte al 2021 -i això que aquest cop només hi havia dos candidats-, mentre que el mambo de Laporta va obtenir encara més suports que en els darrers comicis. Aquests resultats, com el mateix president electe va dir després de guanyar les eleccions, reforcen encara més la seva figura i li donen més poder. Perquè, si el mateix Víctor Font va dir a l’inici de les eleccions que serien un plebiscit sobre Laporta, aquest ha sortit clarament favorable a l’advocat barceloní i indica, de manera “incontestable” -en paraules textuals del candidat perdedor- que els culers avalen la gestió de la junta directiva dels darrers cinc anys i que en volen més.
El que durant la campanya electoral es va convertir en un argument per atacar Laporta, com és la seva “improvisació”, ha acabat resultant una arma forta per a ell i de doble tall per a l’oposició. Pot ser que Laporta improvisi, sí, però el resultat d’aquesta improvisació, de moment, ha aportat, aparentment, beneficis per al Barça i els culers l’aproven sense gaires reticències. A falta de constatar si això es mantindrà en el temps, mentre alguns pocs arrufen el nas davant aquesta manera de fer del president electe, amb aquesta manera atrevida i eixelebrada de viure la vida, la majoria dels socis del club consideren que és justament la seva millor virtut. I no, no l’ha perjudicat ballar, cridar i cantar en moments en què d’altres acotarien el cap davant Madrid. Tot el contrari.
