Món Esport
Defunció certificada i un mort en vida

La tràgica mort del futbolista del CD Tenerife Jesús De Miguel, que ha produït una insòlita unanimitat en tots els terrenys i estaments, ha desembocat en una sanció de dotze partits al porter de l’FC Andorra Jesús Owono. Però mereix una reflexió molt més enllà del dol, la xifra i els instints primaris.

Totes les decisions impliquen conseqüències i, alhora, el principi penal de proporcionalitat -com a extensió del sentit comú-, s’han de fer encaixar en un assumpte molt delicat, en què l’escala de grisos obligatòriament ha de matisar les temptacions extremistes. La clàssica Llei del Talió -ull per ull i dent per dent- resulta tan humanament comprensible com inútil: res ni ningú tornarà la vida a De Miguel, una evidència que desarticula la falsa il·lusió de restitució del passat, inherent a la venjança. Els pocs precedents anteriors amb idèntic resultat van concloure amb la consideració de xoc fortuït.

La policia ha obert diligències per investigar un possible delicte d’homicidi imprudent, que comportaria presó d’entre un i quatre anys més l’habilitació professional. El fet que l’acta arbitral recollís la jugada com una acció per la disputa de la pilota fa pensar que la via disciplinària esportiva serà l’únic càstig, i ja és suficient, malgrat la veloç sentència d’alguns judicis morals.

Al madridista Pepe li van caure deu partits per etzibar unes quantes puntades de peu a Casquero quan era a terra, una anada d’olla pròpia dels psicòpates. Res a veure en termes d’intencionalitat: les imatges revelen la innegable duresa amb què el porter afronta l’impacte, però ningú amb dos dits de seny hi pot intuir voluntarietat o mala fe per infligir dany al rival. I encara menys per llevar-li la vida.

Així doncs, en el fons hi ha dues víctimes: De Miguel i també Owono, que haurà de viure per sempre més amb un record de culpa i remordiment, a banda de l’estigma que el perseguirà allà on jugui o vagi, en forma de retrets o insults. Que sigui negre fins i tot pot justificar el racisme encobert, i no solament per part dels fanàtics. Tampoc cal investigar ara quina conducta exhibia a casa seva amb la finalitat de demonitzar-lo, ni endolcir De Miguel per convertir-lo en referent moral i eixamplar la comparació entre els dos.

No es tracta, en cap cas, de defensar la innecessària entrada del porter -abusiva, no cruel-, sinó de cridar a la calma, l’empatia i la ponderació per no causar més mal del que ja s’ha fet -i dit- ni perdre’ns en el remei espinós de la revenja que ens empobreix a tots.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa