El barcelonisme s’ha passat tot l’estiu discutint els pros i contres de repatriar Neymar. Al final, el PSG s’ha fet respectar, el davanter brasiler continua a París i Messi ha arrugat el front, però com en tot bon serial no sabem si ja haurem vist l’últim capítol o no. El que sí que sabem del cert és que si el Barça hagués fitxat Neymar, avui estaria més hipotecat, estaria més dividit i continuaria sense saber qui és Ansu Fati, perquè ni hi era, ni se l’esperava. Té 16 anys, fitxa del juvenil, denominació d’origen La Masia I sí, una clàusula preventiva de 100 milions, però ni tan sols havia estat entre els joves que van fer la pretemporada amb l’equip de Valverde.
El seu destí era el juvenil de Víctor Valdés o, en el millor dels casos el Barça B, a Segona B, però les lesions de Messi, Suárez i Dembele -tres dels quatre davanters del primer equip- van obligar Valverde a buscar solucions d’urgència per començar la temporada i va citar al jove d’origen guineà i al davanter del filial Carles Pérez (21). I Ansu Fati no s’ha limitat a picar la porta del primer equip, l’ha tirat a terra. Ha fet una mica més que demostrar qualitats, ha demostrat que té nivell Barça. Ha jugat 167 minuts en quatre partits, però va ser decisiu al camp d’Osasuna (fa l’1-1), dels millors si no el millor al Camp Nou contra el València (marça l’1-0 i fa l’assistència del 2-0) I un més al camp del Borussia Dortmund en el seu debut a la Champions. Ha fet millor l’equip, ha fet millor l’espectacle i ha generat emocions a la grada. I tot això amb 16 anyets i aquella cara de nen que flipa amb el que li està passant.
La veu de Pepito Grillo ens diu que sí, que ha estat una troballa, però que no és normal que tot el que toqui es converteixi en or, que és més fàcil arribar que mantenir-se, que només té 16 anys i encara ha de polir coses, que ha d’assimilar bé el canvi que li ve a sobre, que altres abans que ell van aparèixer… i desaparèixer. I que ja han tornat Suárez i Messi i aviat tornarà Dembele. Sí, efectivament, és aviat per afirmar que ha nascut una estrella, però també per descartar-ho, ni tan sols per oblidar-ho alegrement. Al cap i a la fi ha dit aquí estic jo com ho hauria fet Messi, amb talent, personalitat i sense complexos. I una cosa és segura; si això va de guanyar-se el crèdit i les oportunitats, no es pot dir que Ansu Fati no s’hagi guanyat la continuïtat en cada una de les seves aparicions.
Valverde decidirà, però de moment el fenomen Ansu Fati és el millor que li ha passat al binomi Masia-Camp Nou en tota una dècada, des que Guardiola va apostar per Sergio Busquets i Pedrito, que venien de jugar a Tercera, i aquests van emergir com a peces clau del millor Barça de la història. És per això, en definitiva, que existeix la Masia. Per formar jugadors que alimentin el primer equip de talent, energia i compromís i per donar a aquests joves l’oportunitat d’arribar al Camp Nou i fer-s’hi grans. Ansu Fati ha tingut aquesta oportunitat abans del que ell mateix hauria somiat. Ha passat unes quantes pantalles de cop, però ha donat la talla amb escreix. Si no es conforma amb els rècords de precocitat i continua jugant a aquest nivell, creixent com a futbolista i demostrant aquesta capacitat per impulsar l’equip, es convertirà en el millor actiu possible per al Barça. Un futbolista determinant, a cost zero, que reforçarà la identitat del club, contribuirà a fer sostenible el model i vendrà un munt de samarretes.
Valverde, admetem-ho, no ho té fàcil per reservar-li un espai entre Messi, Suárez, Griezman i Dembelé, però ho hauria d’intentar. En canvi, el club ho té facilíssim per oblidar-se definitivament de Neymar i acabar amb el serial.
