Quantes vegades no ens hem escandalitzat per una ‘cantada’ arbitral que decideix un partit o un campionat? O quan l’àrbitre xiula un penal inexistent perquè algú l’ha enganyat grollerament? O quan un futbolista amb ànima de sicari converteix la gespa en un carreró fosc on agredir un rival i que sembli un accident? O quan a un paio li fan dos penals i l’àrbitre l’expulsa per fingir? O quan una pilota entra a la porteria i l’àrbitre no dóna el gol… Indignació a granel! I impotència a l’engròs quan la moviola (i ja ha plogut!) i les 25 càmeres que hi ha als estadis demostren que l’acta del partit pot mentir fins i tot en el resultat. Hi ha gent convençuda que futbol i polèmica són inseparables i que el suport tecnològic a l’arbitratge farà que el futbol no sigui el mateix. I no els falta raó. No serà el mateix, perquè serà més just, res més.
El VAR (video assistant referee) no s’ha convertit en el gran protagonista del Mundial de Rússia per liquidar la polèmica, ni per convertir els partits en una mena de coitus interruptus, ni per desnaturalitzar el joc, que són alguns dels arguments sostinguts pels seus detractors. El VAR ha enviat el penal de Guruceta a la prehistòria del futbol. Al Mundial de Rússia, alguns gols legals no han estat anul·lats gràcies a aquest sistema i, de la mateixa manera, alguns penals comesos no han estat ignorats i alguns que no ho eren i van ser assenyalats, han estat corregits. L’àrbitre ha deixat de ser l’home més sol del planeta davant una decisió compromesa presa en dècimes de segons i tothom ha rebut el que mereixia.
Potser estava escrit que la selecció espanyola fracassaria en aquest Mundial, però sense el VAR podria haver passat abans, amb una derrota davant Marroc i per un gol mal anul·lat a Iago Aspas. L’Espanya de Fernando Hierro només ha durat un partit més, però ha caigut amb justícia i no hi ha excuses per distreure el personal. Florentino Pérez i Julen Lopetegui, president i nou entrenador del Reial Madrid, van dinamitar el grup a dos dies del debut i la resta ha estat pura agonia.
Doncs com aquella jugada, unes quantes més. No serà casual que a Rússia quedarà esmicolat el rècord de penals assenyalats. La qüestió és, si es cometen 25 penals només en la fase de grups, perquè ens hauríem de conformar amb que se’n xiulin 15 en tot el campionat (la mitjana dels últims cinc Mundials). El VAR no és perfecte, pot ser tan ben o mal utilitzat com el xiulet, perquè no cura la falta de criteri, però utilitzat amb rigor i sentit comú ajudarà a reduir notablement la influència de l’error o de la incompetència arbitral, contribuirà a netejar la competició tants cops adulterada per decisions fins ara incorregibles, convidarà als tramposos a autocensurar-se i canviarà de dalt a baix el concepte de justícia aplicat al futbol. A qui no li pot agradar un futbol més just i més net? L’únic escàndol és que no s’hagi aplicat abans o que a la lliga espanyola, que ho farà aquest any, es continuï adorant el gol fantasma en comptes de la tecnologia de gol. Deu ser per això que diu ser la millor lliga del món.
