El Reial Madrid ha fracassat per segon any consecutiu i aquest fracàs porta el segell de Florentino Pérez. Fa dues temporades, l’equip blanc havia guanyat la Lliga, la Supercopa i la seva quinzena Champions, mentre que el seu màxim rival, el Barça, avortava l’operació Xavi Hernández amb un any en blanc i l’única alegria de la Masia, amb l’ascens de Lamine Yamal, Pau Cubarsi i Fermín. Els partits els guanyen i perden els jugadors, però la pilota no entra per atzar i la majoria de decisions que ha pres l’autòcrata del club blanc han acabat perjudicant l’equip, els jugadors i la imatge mundial del club.
L’obsessió de Florentino per col·leccionar cromos de vegades li juga males passades i aquesta n’és una. La marxa de Cristiano Ronaldo va deixar un buit i l’havia d’omplir, tant sí com no, amb un primera espasa. Va satisfer l’assignatura pendent de portar Kylian Mbappé, sabent que el talent del francès està molt per sobre del seu compromís o de la garantia d’èxit que proporciona. Una lliçó de proporcions còsmiques, que ha hagut d’entomar no només en forma de dos anys sense títols, sinó també veient com al PSG de Luis Enrique la marxa del seu crac li ha obert per fi i de bat a bat les portes de l’èxit amb la seva primera Champions i l’oportunitat d’una segona consecutiva el 30 de maig a Budapest davant l’Arsenal.
Ningú va obligar Florentino Pérez a malcriar Vinicius Jr., però ho ha fet, repetidament, a ulls de tot el món i de forma contraproduent. Ho va fer plantant de manera infantil i antiesportiva la gala de la Pilota d’Or perquè els vots li havien negat el primer premi, i ho ha tornat a fer posant al brasiler per sobre de l’equip, de l’autoritat de l’entrenador i de les possibilitats del projecte esportiu amb què Xabi Alonso havia de redreçar el rumb perdut. Un error de càlcul, i majúscul, que va duplicar confiant l’equip a Álvaro Arbeloa.
Quatre mesos després, el bagatge és calamitós. Arbeloa ha tingut content Vinicius, ha cantat la grandesa del Madrid i de Florentino i ha fet servir Negreira i els àrbitres per tapar derrotes, defectes i impotència, però ha perdut la Copa amb l’Albacete, ha caigut a quarts de la Champions, ha perdut la Lliga passant de -4 a -11 punts del Barça, ha extraviat Mbappé i arriba al clàssic esportivament rendit i amb el vestidor esbudellat per baralles internes, la divisió i l’horitzó del Mundial. Per cert, ningú va reprimir l’instint troglodita de Rüdiger contra l’afició ultra de l’Atletico, ni contra l’àrbitre De Burgos Bengoetxea a la final de Copa de 2025, ni contra Diego Rico en el partit contra el Getafe i ara ho ha pagat el seu company Álvaro Carreras.
Hi haurà nous morts al voral de la Castellana i algun jòquer a la màniga per distraure el madridisme, però l’elefant continua a l’habitació i l’únic culpable del fracàs és Florentino Pérez.
