Les eleccions estan convocades. El Barça, la seva governança, el seu lideratge, el seu model i el projecte que construeix el seu futur, malgrat el que diguin, torna a estar en les mans dels socis i sòcies del club. Es diu molt i amb encert que les Assemblees de Compromissaris anuals no són l’òrgan de govern democràtic que se suposa. I és així, però potser cal postil·lar que és així perquè els socis ho volen així. Quan es queden a casa, quan no aixequen la mà, quan no tomben el guió dels dirigents és perquè assenteixen, perquè ja els està bé, perquè entenen que l’Assemblea és prou fusible per protegir el club en cas de necessitat i la moció de censura en cas de perill. I perquè saben que van elegir un president i un projecte per cinc anys i passat aquest temps podran decidir si van triar bé, si el rumb és bo i si el futur pinta bé, o no.
I estem justament aquí. Joan Laporta acaba d’anunciar la data de les eleccions, el 15 de març. I aquell serà el dia en què parlaran els socis. L’últim cop que ho van fer, l’any 2021, el Barça naufragava enmig d’una tempesta perfecta, per una pèssima gestió esportiva i econòmica, pel sotrac de la pandèmia de la Covid-19 i pel temut final de l’era Messi. Els socis van recórrer llavors a Laporta perquè rescatés el club, perquè recuperés un rumb que ja coneixia del seu primer mandat (2003-2010) i perquè tornés a empeltar el Barça del caràcter guanyador que havia perdut. Cinc anys després, les opinions i les anàlisis són lliures, legítimes i subjectives, però la realitat del club és la que és i les vibracions del barcelonisme són conseqüència d’aquesta realitat i són perfectament avaluables.
A partir d’aquí la partida està oberta i cadascú fa el plantejament que més li convé. Víctor Font, el candidat derrotat en les últimes eleccions, sorprèn amb un “plebiscit entre Laporta i el Barça”, demana que es voti en dia de partit (es juga el Barça-Sevilla, però no hi ha data) i que no es venguin entrades al públic estranger per garantir més presència de socis. Marc Círia creu, en canvi, que les eleccions haurien estat millor al juny, sense partit, ni temps per intervenir en la planificació de la pròxima temporada. És el que ens espera. Tanmateix, això no va dels candidats, sinó del Barça, del que és i del que serà en els pròxims anys. Esperem que hi hagi més arguments que tàctiques electorals o joc brut. Perquè les eleccions són una oportunitat, però també un motiu d’orgull, un senyal d’identitat, el reflex d’uns determinats valors i també són un luxe que molts, la majoria en el món del futbol, no poden gaudir.
