Les temporades són molt llargues i donen tant per destronar ídols de masses com per treure herois de l’anonimat. El Barça de Valverde necessita millorar després de dues temporades estavellant-se per Europa i, de moment, ha fet dues apostes. La primera, fitxar quatre jugadors; Griezman i De Jong per apujar el llistó de l’equip i Junior i Neto per millorar el gruix de la plantilla. La segona, alliberar Sergi Roberto del seu confinament al lateral dret per incorporar-lo al seu hàbitat natural al mig del camp.
Fins aquí les decisions tècniques, les que responen a una lògica futbolística. Després estan les altres, les polítiques, les presidencials. Decisions com ara fer tots els esforços possibles i algun més per rescatar del passat aquell Neymar que va contribuir al segon triplet de la història del Barça, encara que d’allò ja en faci quasi cinc anys. Tant se val tot, el cost desmesurat, les hipoteques pressupostàries, les peces a sacrificar, el fals compromís del jugador, la seva vida social, els comptes pendents, la meitat de l’afició que no el vol o les incerteses sobre el present de Neymar. Perdre’l va ser una derrota; deixar-lo anar al Madrid, doble derrota. I a Messi li agradaria sumar a la causa el talent -indiscutible- d’un vell amic.
Les dues setmanes que resten de mercat ens diran si el brasiler es converteix en el cinquè fitxatge del Barça aquest estiu. Però mentre no es demostri el contrari, el cinquè reforç de l’equip de Valverde és un jugador que no ve d’un altre club, ni costarà una morterada de diners, però que afronta la seva hora de la veritat amb la maduresa dels seus 27 anys, amb l’experiència dels sis que porta al primer equip, amb la consistència dels tres que conviu al grup dels escollits i amb la motivació de qui porta anys esperant el seu moment per demostrar qui és en realitat.
La decisió de Valverde de treure Sergi Roberto de la zona de confort, com a titular indiscutible al lateral dret, i posar-lo a competir amb Rakitic en la posició d’interior ni és casual, ni és circumstancial. Que el club hagi posat el centrecampista croat al mercat tampoc és una coincidència. Hi ha una estratègia per regenerar la sala de màquines de l’equip, amb més joventut, amb més competència i també amb més talent futbolístic. Un pla que ha pres forma amb les arribades del brasiler Arthur (23) i l’holandès De Jong (22), amb l’ascens d’Aleñà al primer equip i amb la incorporació de Sergi Roberto al mig del camp i que agafa volada amb l’alineació de tres d’aquests jugadors (De Jong, Sergi Roberto i Aleñà) a l’equip titular que va començar la lliga divendres passat a San Mamés.
No hi ha apostes bones sense resultats i la derrota a Bilbao, per molt que sigui la conseqüència lògica d’una pretemporada deficient, no ajuda. En tot cas la declaració d’intencions de l’entrenador sembla clara. I Sergi Roberto hi té un paper important a jugar, perquè té el recorregut i la capacitat física com per equilibrar el mig del camp, té interioritzat el joc de posició que inspira l’estil Barça, té l’experiència que els falta a Arthur, De Jong o Aleñà i durant la pretemporada ja ha insinuat el pas endavant que necessita per ser més influent en el joc… i per no deixar escapar aquesta oportunitat. Veurem quin marge concedeix Valverde a la regeneració
