“Ens agradaria que el carrer Arístides Maillol fos el Carrer Johan Cruyff i que l’adreça d’aquest club portés per sempre el nom de la persona que ha estat més que un jugador i més que un entrenador”. Jordi Cardoner, vicepresident de Barça. “El Barça no ha demanat el canvi de nom del carrer Arístides Maillol. Ha estat un malentès. Buscarem un carrer nou i proper per posar-li Johan Cruyff”. Josep Maria Bartomeu, president del Barça. Entre una afirmació i l’altra no han passat tres anys, ni s’ha canviat de president o de junta directiva. Entre la primera i la segona frase han passat només nou dies. Dissabte 25 de març, Cardoner assegurava que el Barça demanaria a l’Ajuntament de Barcelona el canvi de nom de l’avinguda Arístides Maillol, tal i com es pot comprovar en el minut 9 del següent vídeo, però el 3 d’abril següent, exactament nou dies després i a la mateixa hora, Bartomeu deia que no, que no ho demanaria.
Sorprèn? Potser a algún despistat, sí. Però als qui coneixem el tarannà d’aquesta junta directiva no ens hauria d’estranyar gens. El putaramonetisme tant instaurat en la política catalana, sobretot en les capes de l’establishment més ancorades al poder, és una de les màximes del Barça actual. Diem que sí i, si la decisió molesta a algú, ja direm que no. I tots contents. I el soci no dubtarà de la gran capacitat de gestió de Bartomeu i companyia, aquells que van salvar el club de la ruïna -gràcies a Qatar-, van fitxar Neymar passant-li la ma per la cara al Reial Madrid -condemnant el club per frau fiscal- i els mateixos que faran el millor estadi del món -els números ho impedeixen- per la mòdica inversió de 600 milions d’euros, amb 30 de regal sense haver posat ni la primera totxana.
Aquest és el relat i, mentre la pilota entri i Messi segueixi vestit de blaugrana, els desastres institucionals quedaran en l’oblit. Perquè tot això no interessa i perquè el club domina els grans mitjans d’informació de l’afeccionat. Almenys els de paper, perquè cada dia els queden menys canals de comunicació que els riguin les gràcies. I sinó que li preguntin a TV3, que de sobte ha vist com el Barça utilitza un canal oficial per emetre un comunicat desmentint una informació difosa per la tele pública. “Un avís a navegants”, em va comentar l’endemà una persona molt ben connectada. Delirant. Sembla que Vicent Sanchis, director de Barça TV durant l’època Laporta i expulsat del club per Sandro Rosell, els ha posat certament nerviosos. I quan no poden controlar la informació i les xarxes, una obsessió malaltissa i un mal endèmic dels darrers anys, comencen les trucades i els retrets. Per si de cas, per si es descarrlien, envien un missatget a TV3. I es queden tan amples.
