“Val més agafar-s’ho en conya” deia un aficionat en una frase recollida al programa APM?. L’aparició del cas Negreira no només va coincidir amb un moment de diferència a la classificació amb el Madrid sinó que en els escàndols relacionats amb el Barça sempre manca la presumpció d’innocència. Un altre factor atzarós, de la mateixa manera que deu ser casual que el president de la Lliga espanyola s’hagi declarat públicament madridista i simpatitzant de Vox; algú pot imaginar que el màxim responsable de la lliga alemanya manifestés simpaties pel Bayern de Munic i per un partit nazi? Spain is different.
D’entrada val la pena recordar que la corrupció és un delicte, greu des de l’àmbit penal i inacceptable des del vessant ètic. Al marge de qui l’hagi comès. Per tant, si la justícia ho prova, el club haurà de donar les explicacions i disculpes que calgui i la llei s’haurà d’aplicar amb rigor. Qualsevol altra posició obeiria al fanatisme dels qui creuen que “els nostres” mai fan res malament. Si, a més, la cosa prové de Bartomeu, tampoc hauria d’aixecar una polseguera de sorpresa i si Laporta hi està implicat, no suposarà una novetat revolucionària.
Ara bé, millor agafar-s’ho amb humor que amb ira i evitar el risc d’úlcera. Que els mitjans afins -el 90% del país- a un club afavorit per un José Plaza que entre 1967 i 1990 va dirigir el Comitè Tècnic d’Àrbitres triant col·legiats a dit –curiosament, en el parèntesi de cinc anys en què no ho va fer (1980-1985), el Madrid no va guanyar cap lliga- es posin ara les mans al cap no té nom. Que els mateixos mitjans que ara s’indignen “oblidin” que el Madrid hagi estat nou temporades senceres sense rebre cap penal en contra; que aquests altaveus de volum modulable segons l’ocasió ara no recordin que el Madrid va fitxar l’exàrbitre Megía Dávila com a assistent o va espoliar Di Stéfano…
Són els mateixos que tampoc recorden la requalificació urbanística del 2000 –el pelotazo que els va permetre fitxar els galàctics inclòs Figo- amb la benedicció d’Esperanza Aguirre; els mateixos als qui els ha fugit de la memòria que Cristiano Ronaldo va ser fitxat gràcies a la bona relació entre Florentino i Bankia –ho retrata el llibre de Fonsi Loaiza-; els mateixos que mentre feien dibuixets de Messi de presidiari passaven de puntetes sobre l’evasió fiscal del davanter portuguès –van tenir la barra de ressaltar-ne la petició d’un autògraf a la sortida del jutjat per part d’un nen- i els mateixos que, mentre detallaven la presumpta violació de Dani Alves, amagaven la de Cristiano Ronaldo.
Algú recorda que Telecinco, Antena 3 o TVE esmentessin que un projecte en què participava ACS, l’empresa de Florentino, va fer desaparèixer trenta quilòmetres d’un riu a Guatemala, perjudicant la comunitat indígena que hi vivia? I sobre els beneficis del Castor? I alguna notícia sobre el fet que Clecé, empresa concessionària del Palau Reial, fos denunciada per explotació laboral en tenir a discapacitats treballant-hi onze hores diàries per 545 euros mensuals? I de l’afer de xantatge de Benzema i les seves multes per excés de velocitat?
El febrer de 2021 va transcendir que el Madrid havia acceptat que el fons Providence li pagués 200 milions d’euros des de les Illes Caiman sabent que podia incórrer en frau de llei. Peccata minuta per a la majoria de diaris, ràdios i televisions. Els mateixos que durant quatre dècades han anat repetint com a mantra que Espanya és nació i democràcia, que la Transició fou exemplar, que la Constitució ens la vam donar entre tots i que el rei emèrit ens va salvar del 23-F. Goebbels ho aplaudiria amb les orelles.
És la caverna mediàtica que mentre vol tacar els títols blaugrana de l’època en què s’hauria dut a terme l’operació Negreira, normalitza l’atracament de la lliga 2011-12 de Mourinho –no es podia permetre una quarta lliga consecutiva de Guardiola- o els robatoris setmanals de la lliga infectada de la pandèmia, la 2019-20, amb tanta traidorïa com diürnitat. Amb un VAR estèril d’ençà aquell penal no xiulat a Vinicius al Bernabéu. Llevat del camp de l’Espanyol, no recordo cap altre matx en què el Madrid no fos clarament beneficiat, igual que en totes les eliminatòries de les Champions dels últims anys: YouTube ho pot certificar. Això a banda del cas Rosell, que els professionals de la investigació propers a Concha Espina no deuen haver tingut temps d’abordar…
Posem-nos seriosos: els mateixos mitjans que ara es vanten d’haver destapat el cas Negreira són els mateixos que, per algun estrany motiu, no van trobar rellevant que Florentino esmorzés amb la fiscal Delgado -posteriorment ascendida- perquè una de les seves empreses, concessionària de moltes residències de gent gran, fos exclosa d’una querella per la mort de milers d’avis durant la pandèmia. Què hi pot haver més greu i indigne que la pèrdua de vides humanes per una gestió nefasta en el camp de la salut?
Seguint aquell refrany de la palla a l’ull aliè, és com si Alí Babà, amb les butxaques rebentades pel pes de les monedes, denunciés saquejos i desfalcs, afectat per una superposició de bigues a les còrnies.
Quan un jutge va qualificar el PP com a “organització criminal” hauria pogut incloure-hi el Madrid i queda clar que la rebequeria aquella del ‘i tu més’ no té sentit: PP i PSOE han faltat al respecte a la caixa més que ningú i demostren que només l’Estat té el monopoli de la violència, igual que en l’esport solament el Madrid ostenta l’exclusiva del privilegi i el tracte de favor.
L’enquesta més previsible i absurda de la història es podria fer a l’exterior del Santiago Bernabéu en un partit: tothom pot deduir que el nombre de socis blancs d’esquerres seria equiparable al dels independentistes madridistes. Residual i propi d’aquell freakisme ignorant revestit d’alternativa insurgent.
Així doncs, que la justícia faci la seva feina però lliçons d’higiene des del fang, cap; consells democràtics des del franquisme, zero i acusacions delictives per part dels lladres, ni una.
