Avui us vinc a parlar d’un cas que ha sortit recentment sobre un entrenador. Es tracta de Carlos Santiso, el qual retornava al Rayo Vallecano el passat 28 de gener, on ja havia estat dues temporades, per fer-se càrrec del primer equip femení. Doncs bé, a aquest senyor se li ha complicat la feina en pocs dies quan ha sortit a la llum un àudio on parla obertament de violar en grup a una noia. Però no us alarmeu, que ell ho qualifica de què “només es tractava d’una broma masclista”, ha demanat perdó i se’n penedeix. Sembla que algú encara no sap com funciona la piràmide de la violència de gènere.
L’àudio en qüestió és de fa quatre anys i era entre col·laboradors del cos tècnic on Santiso expressava textualment: “Este staff es increíble, pero nos faltan cosas. Nos falta, sigo diciéndolo, hacer una como los de la Arandina. Nos falta que cojamos a una, pero que sea mayor de edad para no meternos en ‘jaris’ y cargárnosla todos juntos. Eso es lo que une a un cuerpo técnico y a un equipo. Mira los de la Arandina, que iban directos al ascenso. Buen domingo, chavales”, fent referència a la violació múltiple a una menor d’edat que diversos jugadors d’aquell equip burgalès van fer a una menor l’any 2017.
Malauradament, i per molt que sembli increïble, hi ha persones a qui no els ha sorprès i evidentment s’han refugiat amb què “d’això fa anys” i que “tothom té errors”. Sí, pots tenir errors i deixar-ne anar alguna de grossa com les que sentim sempre pels camps de futbol o a les retransmissions esportives -tot i que no ho justifico-, però passant aquests límits i fent referència a una violació múltiple i dir-ho així d’obertament? Heu pensat en la víctima del cas al qual fa referència? O en la seva família? O en la quantitat de víctimes d’aquesta violència? Per què si a qualsevol persona li pot semblar un escàndol i violenta aquesta referència, us imagineu què els hi sembla a totes elles?
Però, això no és tot. Evidentment, el que esperem després d’una polèmica així és la reacció ràpida del club el qual acaba de fitxar a Santiso, reitero, per entrenar el primer equip FEMENÍ. Doncs, aquí va la sorpresa! Normalment, els clubs saben reaccionar ràpidament en polèmiques sobre algun membre del club, ja no tant per si hi estan a favor o en contra, sinó per “netejar la imatge”. Si no, quantes vegades heu llegit un comunicat davant un escàndol mediàtic que comença per “Des del club NO tolerem aquest tipus de…”, o “Des del club estem totalment en contra de…” ? Doncs taxan! El club era coneixedor d’aquest àudio el mes de novembre, abans de fitxar Carlos Santiso, i el president del Rayo Vallecano, Raúl Martín Presa, s’ha limitat a expressar -en declaracions a la Cadena SER- que el club fitxa “professionals i no a persones”, i que no “entrarà en polèmiques ni a fer cas a cap pressió mediàtica per fer fora l’entrenador”. Fantàstic! M’abstindré de comentaris sobre aquestes últimes referències, però us imagineu que només es contractés la gent per si és bona professionalment, sense tenir en compte la seva persona?
En el comunicat oficial de Carlos Santiso, ell mateix expressa que el perdó i la comprensió que ha mostrat el club amb ell està “impidiendo que me derrumbe y se me destruye como a ser humano”. Així i tot, no m’ha quedat clar si quan parla del club també es refereix a les jugadores, jugadors, equip tècnic, afició i tot el que forma un club. Molts coneixem casos on s’han expulsat entrenadors i membres d’un club per comentaris que no arriben, ni de lluny, al que conté aquest àudio.
De veritat, espero i desitjo que les jugadores del Rayo no hagin de lidiar amb un entrenador que pensa que “el que uneix un equip tècnic i un equip sigui fer una violació en grup”. I no, no soc ningú per dir què s’hauria de fer en aquest cas, ni soc ningú per tenir una solució, ni per dir com pot arreglar això aquesta persona, però el que sí que tinc clar és que si no es fa res al respecte, continuarem perpetuant aquestes actituds deixant-les impunes, continuarem mostrant això als joves futbolistes i continuarem, amics i amigues, escrivint sobre això.
