No ens fem els ximples: cap culer pot estar content amb la derrota del Barça contra el PSG. Ara bé, tenint en compte el context, la desfeta al Parc dels Prínceps també pot ser, en un cert sentit, una manera de guanyar. No perquè s’hagi de buscar consol en una derrota, sinó perquè hi ha partits que et permeten descobrir què et separa dels millors. El Barça va marxar amb les mans buides contra el PSG, però amb una lliçó que Hansi Flick hauria de tenir molt present si els dos equips es tornen a trobar en una eliminatòria o, com molts esperen, en una hipotètica final de la Champions.
El tècnic alemany va apostar per un intercanvi de cops en lloc de disputar el domini del mig del camp. I la jugada no li va sortir bé. El PSG és més potent físicament, va arribar més sencer al tram final i va saber aprofitar millor els moments en què el partit es va descontrolar. El Barça, a més a més, va perdonar ocasions clares i va confondre verticalitat amb precipitació durant bona part del segon tram de la primera meitat. Contra un rival d’aquest nivell, prendre riscos no és necessàriament ser valent: també cal saber quan convé aturar-se. Aquest és l’aprenentatge que pot extreure Flick del partit. El Barça no està tan acostumat a jugar a l’intercanvi de cops i, quan renuncia a controlar el mig del camp, perd una de les seves millors armes. Si hi ha una pròxima vegada, podria ser més pertinent un equip preocupat per governar el partit, amb Pedri i Rodri com a peces cabdals per guanyar el control de la zona central.
Tampoc no seria just quedar-se només amb els errors. El Barça va tenir fases en què va competir de tu a tu i, durant alguns minuts, fins i tot va ser superior. Hi ha futbol desobres i molt marge de creixement per mirar el futur amb optimisme. Però competir bé a estones no és el mateix que dominar un partit, i és aquí on encara es nota la diferència entre tots dos equips. Per això aquesta derrota pot tenir valor. El Barça ha comprovat que no n’hi ha prou amb atrevir-se contra el campió d’Europa: també ha de trobar la manera de desactivar-lo. El PSG avui és millor, però saber per què ho és pot ser el primer pas per deixar de ser-ho demà.
