El Barça va tancar l’any 2024 amb derrota i ha començat 2025 amb victòria. Tant de bo fos un indicador de què els espera als culers en els pròxims dotze mesos, però l’experiència diu que és més fiable un full de ruta que una carta als Reis. En altres paraules, 2025 pot ser l’any en què el barcelonisme deixi definitivament enrere la crisi galopant, esportiva i econòmica, que ha marcat el seu pols els darrers sis o set anys, però només ho aconseguirà si és capaç de concentrar les seves energies a fer passes sòlides en la direcció correcta, agafant-se a les certeses del seu projecte i corregint els errors del passat. Òbviament, encetar el meló d’un vot de censura contra Joan Laporta i la junta directiva, amb tot el que té de divisió social i d’aturada institucional, quan d’aquí a un any i escaig hi haurà eleccions i el soci podrà avaluar la gestió i decidir que li convé més al club per als següents anys, és una acció legítima i estatutària, però no beneficia l’interès general del Barça, sinó el d’alguns dels seus socis.
D’aquí a un any i escaig es podrà posar a la balança si Laporta ha aconseguit o no treure el Barça del pou on s’havia ficat i si la manera d’aconseguir-ho li fa el pes o no. Mentrestant, el més positiu i el més intel·ligent, des de fora, però també des de dins, és concentrar-se en aquesta escalada, sobretot en els passos que sense dubte marcaran la capacitat del Barça de tornar a fer el cim. I aquí els més transcendents per a la marxa del Barça i per al seu futur són el sanejament de l’economia i la construcció de l’equip. En termes econòmics, les prioritats són tornar al Camp Nou per recuperar una de les grans fonts d’ingressos, garantir un resultat ordinari positiu al final de l’actual exercici econòmic i consolidar la situació d’1:1 del fair play financer per poder operar amb normalitat i no haver de viure muntat en el Dragon Khan per anar al mercat de fitxatges o per poder inscriure els seus jugadors. Res és més important que això en els pròxims mesos i, després, mantenir una gestió disciplinada que garanteixi pagar els deutes contrets.
L’altra pota de la remuntada és l’equip, perquè la pilota és el gran motor del club i la bona gestió de la pilota és el que acaba incidint en la bona salut del club. L’equip de Flick il·lusiona i ha demostrat que té un gran potencial, però pot millorar: la plantilla pot millorar i la situació d’1:1 hauria d’ajudar després de tres anys de precarietat en totes les finestres de mercat. Ara bé, si demanéssim als culers un balanç del millor que li ha passat al Barça en el 2024, la immensa majoria pensaria en Lamine Yamal, en Pau Cubarsí, en Marc Casadó, en Dani Olmo…, pensaria en la Masia, que és un fet diferencial respecte als altres clubs grans del món, un gran avantatge i una font de valor econòmic i de club excepcional. I també pensaria en la Pilota d’Or d’Aitana (la segona), les dues d’Alèxia -quatre consecutives en total en el femení- i en el ple de títols d’un Barça, on el model, el mètode de treball i de lideratge són exemple de projecte, d’excel·lència i de resultats més enllà de jugadores, entrenadors i direcció. Dues idees que haurien de prevaldre en la reconstrucció del millor Barça i més enllà.
