Dues Lligues consecutives després, el Barça de Flick, Deco i Laporta es disposa a pujar l’aposta per tornar al tron del futbol europeu i mundial. No és que la Lliga no sigui el millor certificat de bona salut del projecte esportiu; tampoc és que el futbol de l’equip en aquests últims exercicis no hagi tornat a ser una referència per a molts; senzillament és que el llistó pot pujar encara una mica més. I la prova és el regnat del PSG a la Lliga de Campions, els onze anys que fa que el Barça no arriba a la final i la sensació que tot el talent i l’energia que emanen del Camp Nou apunten al cim, però no hi han pogut arribar fins ara.
La vella dita futbolística diu que el que funciona, millor no tocar-ho i en el fons es tracta d’això. El Barça ja té un equip que funciona, que fa un futbol atractiu i guanya títols (2 Lligues, 1 Copa, 2 Supercopes), que està fortament arrelat a la Masia i sap perfectament a què juga, i que té la fam i la il·lusió pròpies de la joventut de molts dels seus integrants. Del que es tracta ara és de créixer, buscant la maduresa individual i col·lectiva, reforçant les virtuts i sobretot corregint les mancances. I aquest ha estat l’objectiu del mercat d’estiu que encara treballa.
Els fitxatges de Gordon i Adeyemi van en aquesta direcció, perquè alimenten la verticalitat, el ritme alt, la pressió i són una alternativa més poderosa a Raphinha i Lamine Yamal. L’arribada de Rodri a la línia més forta del Barça (De Jong, Pedri, Bernal, Gavi, Fermín, Olmo i Casadó) té valor afegit, perquè serà el millor mig centre de l’equip, un líder al camp amb l’experiència i autoritat que altres no tenen i un referent per als seus companys adolescents, començant per Marc Bernal. L’únic asterisc són les baixes de Lewandowski i Ferran, autors de 40 gols la temporada passada i 59 l’anterior. Òbviament, Olmo, Fermín, Raphinha, Lamine, Gordon o Adeyemi poden marcar més en absència d’un 9 perquè tots tenen la porteria al cap i el mundialista egipci Hamza (19 anys) també pot entrar a l’equació, però el pla de Flick i Deco passa per fitxar un 9 abans que acabi el mes, sigui Julian Àlvarez o no.
La defensa perd Araujo i guanya Christensen i Xavi Espart (dels millors de la pretemporada) i ja veurem si el fitxatge de Bisiwu -19 anys, fitxat del Bruges- no acaba sumant també al primer equip, però la qüestió és que el vaixell de Flick i Deco manté el rumb i la velocitat de creuer, mentre que el Reial Madrid de Florentino i Mbappé continua jugant a la contra, dins el seu bucle, cremant entrenadors i milions a cabassos. D’Ancelotti a Xabi Alonso, d’Alonso a Arbeloa i d’Arbeloa a Mourinho… De Trent, Huijsen, Carreras i Mastantuono (190 milions en total), a Dumfries, Konaté, Cucurella, Diomande, Bernardo Silva i Espí (220 milions). Més de 400 milions i el comptador de nou a zero, però moltes urgències acumulades i cap garantia. Veurem com acaba.
