Diuen que el que no et mata et fa més fort i el Barça de Hansi Flick no fa la pinta d’estar mort. Després del shitty november, va seguir el fucking december i ara la desagradable visita al dentista del Getafe de Bordalás, que allarga una de les pitjors ratxes a la Lliga en 50 anys (6 punts sumats de 24) i allunya l’equip del lideratge. Això, però, no amaga que el reset de les vacances li ha anat de nassos a l’equip blaugrana. En cinc partits, quatre victòries, tres golejades, una altra repassada al Madrid amb títol inclòs (Supercopa) i velocitat de creuer a la Copa. I resultats al marge, l’equip ha recuperat l’alegria, el vertigen i la contundència del primer tram de temporada, a més s’ha reforçat des de la banqueta (Araujo, Gavi, De Jong, Ferran) i s’ha endurit amb l’experiència acumulada. L’empat de Getafe és l’excepció a la regla.
En canvi, la maneta al Madrid (5-2) a la Supercopa segurament és el test que millor expressa el to de l’equip barcelonista en aquest 2025, per l’ocasió (una final), per la convicció del grup de Flick, per la seva superioritat futbolística i per haver-li pintat la cara al campió de Lliga i Champions per segon cop en 80 dies. Amb un valor afegit, la capacitat de l’equip de superar cops (marcador advers, lesió d’Iñigo, expulsió de Szczesny), la de no esquerdar-se amb la inferioritat numèrica i la consistència de l’equip en aquesta seqüència, en la incomoditat de Barbastre, els focus i la intensitat del clàssic d’Aràbia i l’aterratge a la Copa (Betis).
Quatre partits que deixen un saldo impactant de 16 gols a favor 3 en contra i retraten aquest Barça com un equip capaç de fer grans coses per poc que minimitzi les seves debilitats; amb una fam que no se l’acaba, talent en totes les línies, un poder ofensiu (88 gols en 29 partits) que ens transporta a mitjanes dels anys 50, amb un Lamine Yamal en mode crac enlairant-se cada dia una mica més, i ara també amb l’exuberància física d’Araujo, la intensitat de Gavi i la precisió de De Jong allargant el nucli dur de la plantilla de cara als mesos en què es ventilaran els títols.
I després d’aquest espòiler trepidant de què s’està gestant, arriba el partit de Getafe com a prova de debilitat; de la falta de contundència a les dues àrees que aquest cop li ha costat 2 punts més i l’oportunitat de perseguir els de dalt i, en definitiva, de la irregularitat que està marcant el jove projecte de Flick aquesta temporada. Un contrast que fa sospitar que tot això només és l’aperitiu de tot el que aquest Barça pot aconseguir i que convida a gaudir el trajecte.
