És cert que només tres victòries en els darrers set partits és una dada que no fa gens de gràcia. El Futbol Club Barcelona de Hansi Flick no passa pel millor moment, és evident, i també és comprensible que hi hagi a qui li entrin els nervis. Després de l’empat contra el Bruges, alguns erudits ja han començat a demanar que el tècnic alemany canviï de sistema i que jugui de manera més defensiva. Tant és així, que el mateix Flick ha hagut d’alertar en roda de premsa que no pensa canviar, que l’ADN Barça, així com el seu ADN, és el que és i que la temporada passada va quedar clar que funcionava. Per això, cal subratllar que l’entrenador blaugrana hagi estat tan contundent i hagi dit que “som el Barça i jugarem amb intensitat, aquest és el nostre estil”.
I és que no hi ha res més cruyffista -i guardiolista– que insistir una vegada i una altra en una idea de la qual estàs convençut i fer-ho en els moments en què més crítiques es reben és el que té més valor que mai. Perquè Flick sap que el seu estil funciona i perquè canviar-ho seria rendir-se i perdre tota l’essència que la temporada passada va portar el Barça a tocar gairebé el cel. I Fick és encara més cruyffista i guardiolista quan el futbol que proposa és tan alegre i ofensiu, però també mil·limètric. De la mateixa manera que Cruyff deia que la millor manera de defensar és tenir la pilota, Flick, que el segueix en aquest sentit, també ha insistit en roda de premsa que, un cop es perd, el més important és deixar-se la pell per recuperar-la.
La temporada passada també hi va haver un moment de la temporada -després del shit november i d’un desembre també desastrós pel que fa als resultats- en què a Flick li van sortir crítics i enemics de sota les pedres. Els mateixos que havien observat meravellats els espectacles del Barça contra equips com el Bayern de Múnic o el Reial Madrid, no van dubtar a demanar el seu cap quan la pilota no va acompanyar. També van ser els mateixos, però, que van callar quan les coses van tornar a funcionar i l’equip es va quedar a les portes d’un nou triplet.
I és que com més crítiques a Flick apareguin, més se l’ha de defensar, perquè la seva idea funciona. Ho vam veure el curs passat, però també en aquest inici de temporada. Es poden posar moltes excuses, com les lesions, que estan deixant el Barça completament minvat, però, sigui com sigui, la clau sempre la tindrà l’entrenador, que és qui va aconseguir que la mateixa plantilla que amb Xavi Hernández patia per classificar-se per la Champions l’estigués a punt de guanyar. Per tant, com més demanin el seu cap, més paciència s’ha de tenir. Calma, culers, que Flick ha assegurat que té el problema diagnosticat -la pressió- i les coses canviaran. Ja parlarem al final de temporada.
