Les grans revolucions sovint tenen un fet icònic que ho desencadena tot. El Motí del te de Boston el 1773 a la Independència dels Estats Units, la Presa de la Bastilla el 1789 a la Revolució Francesa o la del Palau d’Hivern de Petrograd el 1917 a la Revolució Russa. El món del futbol també té el seu statu quo i de tant en tant algú que el sacseja i el canvia. Aquest dilluns, el futbol es vesteix de Pilota d’Or per elevar les seves estrelles, però els protagonistes de totes les converses seran el nou Barça de Hansi Flick, la Masia i Lamine Yamal, després d’una setmana vibrant en què l’equip culer ha desafiat l’ordre establert, primer golejant el Bayern Munic a la Champions (4-1) i tres dies després assaltant el Bernabéu (0-4) davant el Madrid de Mbappé, Vinicius i companyia. En tres mesos de vida mal comptats, aquest baby Barça ja pot explicar una nit màgica a Europa i una golejada al Bernabéu.
Sabíem que no era una setmana qualsevol, perquè a pesar del seu futbol elèctric, el lideratge a la Lliga i la magnífica versió dels seus futbolistes, el Barça de Flick necessitava proves més sòlides per saber de quina pasta està fet. I tornar de l’última aturada de seleccions encadenant Sevilla, Bayern i Madrid en set dies era com sotmetre’l a la prova del polígraf per saber la veritat d’aquest diamant en brut que és el Barça de Flick, de la seva plantilla de Generació Z amb 6 titulars de la Masia (i 6 més esperant), de la seva aposta inequívocament ofensiva o de la seva defensa a 50 metres de la porteria. Veritats com a punys. Davant la bèstia negra europea que l’havia guanyat en 11 de 15 enfrontaments amb 2-19 en els últims cinc i també davant el Madrid de les 15 Champions, invicte en les últimes 42 jornades de Lliga i reforçat amb Mbappé. Ni un pas enrere.
El Barça no ha negociat ni la idea, ni el risc, ni les conviccions, s’ha batut en duel i en surt més fort. Una setmana, tres golejades (comptant el 5-1 al Sevilla) i un parcial de 13-2 que situa el Barça com l’equip més golejador de les grans lligues europees (37); a Robert Lewandowski com el millor davanter (17 gols + 2 assistències) per davant de Haaland (14), MbBappe (8+2), Kane (14+4) o Vinicius (8+4); a Lamine Yamal (6+7) i Raphinha (10+7) dins el top 5 d’aquesta llista d’escollits; a Marc Casadó com el nano que ha fet oblidar el fitxatge de Kimmich; a Kounde-Cubarsi-Íñigo-Balde com la defensa que més fores de joc ha provocat (77); a Iñaki Peña com un porter que es rebel·la contra la marginació; i a Olmo, Fermín, De Jong i Gavi com un reforç de luxe per a un equip limitat d’efectius.
El Barça de Flick encara té molt a fer i quasi tot per guanyar, però ha demostrat que té ànima, té personalitat, té fam i té un entusiasme que contagia, una combinació que promet emocions fortes.
